You're on your own now
we won't save you
Army of me (Björk)
...aleshores tanco la porta amb clau, doble volta, pestell i una barra de ferro entrecreuada. Llisca l'esquena per la porta i m'assec amb les cames flexionades. El balcó obert deixa entrar la llum dels raigs de sol reflexats que il·luminen la teulada de l'edifici del davant. Amb el palmell de les mans oberts de forma sincera estiro els braços per atansar una brisa que pausadament m'arriba.
Delejo aquest moment d'arribada propera i desig permanent. Sembla mentida com l'oasi podia estar tan aprop i la mirada tant lluny.
Veig que també has provat els nous dissenys de blogger, eh? Impressionant, oi?
ResponElimina¿Ya tienes nuevo 'oasis'? ¿te has decidido? :)
ResponElimina@Aleix. Sí, feia temps que esperava una cosa així de blogger. Desde feia mesos que volia canviar la plantilla però em feia molta mandra així que quan vaig veure la possibilitat de fer nous dissenys m'hi vaig llençar de cap.
ResponElimina@alegría. No sé si le gustará a mi bici... pero es lo que hay.
¿No hay ascensor? o_O
ResponEliminaSí, pero la escalera es estrecha y el ascensor con una forma que... creo que voy a practicar un poco con el Tetris ;)
ResponEliminaAh pues como yo en estos últimos 12 meses... Hay que hacer un poco de malabares para encajar la bici en el ascensor
ResponElimina...pero bueno, al final le cogeré el gustillo ;)
ResponElimina