13 de juliol 2010

Paparra, com una


És una paparra que aferrada a la terra que l'alimenta
xucla sabent que s'esgotarà arribant la fam retorçada.

4 comentaris:

  1. la humanitat?

    ResponElimina
  2. Per extensió potser sí, però és algú més concret.

    ResponElimina
  3. Alegria, sóc el dels redolis. Ja tinc blog i puc presentar-me. Les paparres n'hi ha que llevar-les amb molt de cura. I encara que no ho semble, la generositat compartida les aniquila-la.

    ResponElimina
  4. ReBenvingut Vicicle!! Enhorabona pel nou camí que has obert.
    Potser tampoc vulgui l'aniquil·lació total, però sí l'eliminació d'aquesta actitud, d'aquest sentiment, d'aquest tarannà.

    ResponElimina