Ahir vaig veure sortit un bitxet d'entre els fulls, crec que hauria de plantejar-me seriosament lo de començar a escriure-la abans de que desaparegui entre minúscules dentadures.
S'ha convertit en el pitjor malson.
Qualsevol dilluns començo la dieta, qualsevol dilluns la començo a escriure, qualsevol diumenge veig la llum, qualsevol dimarts m'hi repenso.
No sé si són poques ganes o por, potser hauria de preguntar a l'Indiana Jones què és el que sentia removent entre pedres i mòmies, aquell passat que se't pot manifestar com un dimoni lleva cors. Veure el teu propi cor bategar i que se'n beguin la teva dolça sang.
Escriure no té preu, deixar-t'hi el seny sí.
Els que conserven el seny, només poden acceptar, el món construït pels que van perdre el seny. El seny no crea, ni construeix. És gratuït.
ResponEliminaGrans paraules, és que no sé què dir, supera de totes totes la meva entrada.
ResponElimina