El meu error va ser no prendre les regnes. El meu error va ser sempre haver-me cregut inferior, amb una pota aquí i l'altra allà però mai juntes formant una unitat. El meu error va ser no prendre partit i modelar-la a la meva manera. El meu error va ser no arribar a creure'm que era on era. El meu error va ser fondre'm amb el paisatge i acceptar les excuses com a bones. El meu error va ser no creure en mi. El meu error segueix sent el meu error.
Doncs el teu error t'ajudarà a millorar i a aprendre i amb el temps no el tornaràs a repetir.
ResponEliminaMolt bon apunt! A vegades pense que sempre tenim com les mateixes manies, les mateixes debilitats, i els nostres errors, si ens descuidem, es repeteixen i repeteixen...
ResponEliminaperò mira, que li anem a fer!
Tant de bo Maria!
ResponEliminaCoralet, som el que som amb els nostres errors i les nostres virtuts. Aprendre a viure amb ells per a minimitzar-los, però sí sembla que tinguem la tendència per les mateixes coses... unes debilitats...