Ara estaré molt fotut, venen dies dolents,
però bé, ja em recuperaré.
Les meves ex i tu (Els Amics de les Arts)
21.11.2011
Viure intensament allò que ja no està a les nostres mans, el que ja hem decidit i que ja mai més serà. S'acaben els dies i les hores cada cop afegint un nou darrer cop a la llista. Plorar junts i assecar les nostres llàgrimes en un va intent d'esgotar-les totes abans d'estar lluny, sols. Rius de tinta barrejada amb llàgrimes de tot allò que no et vaig dir i que ara em sembla tan urgent. El dolor d'unes neurones que cada cop se senten més pressionades per un futur que no són capaces d'encaixar.
18.01.2012
Vam viure intensament fins a la sublimació de la darrera nit. L'essència barrejada dels nostres cossos es va destil·lar als vidres rodolant al ritme de Claire de lune de Claude Debussy. Ara tot just enlaires el teu vol. És tan fàcil predicar la llibertat i requereix tanta força i voluntat aplicar-la a qui un més s'estima. Però el darrer brindis ja va sentenciar: perquè saltem murs i no trenquem portes. No tinc gaire més a dir, ja ho saps tot, tan sols ens queda sentir i olorar.
Que important que és viure intensament... Molt bon blog! T'he conegut pels Premis 20blogs, que tinguis molta sort!
ResponEliminaEt convido a que visitis el meu blog ple de tires comiques de cargols, si, si cargols! jeje
http://lablogoteca.20minutos.es/cargols-25668/0/#comentarios
Ei, doncs gràcies per haver arribat fins aquest hort... espero que els teus cargolets s'hi quedin durant força temps. La veritat és que els cargols són la meva debilitat, que sí, que no ho dic per dir. Ja he fet una passejadeta i veig que en Runninmen t'ha immortalitzat, guai!
EliminaUna abraçada i molta sort amb els Premios 20Blogs!!
Esta muy bien el blog, no lo conocía hasta ahora, me pasaré más a menudo a leerlo. Aprovecho para felicitarte el 2012, un saludo!!
ResponEliminaGenial, com sempre.
ResponEliminaMoltes gràcies Maria, cal viure intensament.
EliminaHola,
ResponEliminaYo también te he conocido a través del 20 Minutos, y me han encantado muchas cosas de este blog! Empezando por "ra estaré molt fotut, venen dies dolents, però bé, ja em recuperaré." ... Es exactamente lo mismo que dice un libro de Alain que acabo de leer (si no lo conoces, es la penúltima entrada del enlace al que apunta mi nombre; no quiero dejar enlaces como si esto fuera spam :)
Hay gente que confunde vivir intensamente con vivir cada día una aventura nueva... Yo lo veo más como la sensación que tienes al caer enfermo: cómo echas de menos la salud y poder hacer muchas cosas...
Un saludo y enhorabuena de nuevo, seguiremos en contacto.
Jose
Jose, gracias por tu sensibilidad, así se llega lejos...y por ahora ya tienes una nueva seguidora. Me gusta tu espacio, en cierta manera es primo hermano de mi Pienso en Copos.
EliminaEstá claro que si no existieran los contrarios no podríamos darle valor a las cosas, a los momentos, a los sentimientos. Qué ganas tenemos de tener esos momentos de dolor lejos, pero es lo que dices, precisamente es eso lo que nos mantiene vivos.
Un primer abrazo desde mi huerta esperándote ver de nuevo por aquí.
vivir intensamente, vivir, es lo importante.
ResponEliminate recuperarás.
un abrazo.
Encontrar el equilibrio entre la cicatrización y el sangrado, aunque siempre se le puede dar la vuelta a cualquier situación. Senses gracias por, después de tantas cosas y tanto tiempo, seguir pasándote por aquí. Muxu bat!!
Elimina