...ja saps, el darrer moment de la teva vida podria ser demà, relliscant a la via mullada del tramvia. En aquell mateix instant a càmera lenta veig el Proust II sortint de la bossa del Mercadona i tots els seus fulls voleiant.
Seria com una mena de tardor sobrevinguda, on cauríeu com fulles de plataner empeses per una fina pluja acariciada per un darrer cop de vent.
El darrer sospir d'una vida...
Que ara no sé per què m'has fet pensar en aquell quadre de Whistler, Nocturn en negre i or. El coet que cau. (El coet és d'uns focs artificials.)
ResponEliminaTu estàs tarat!
EliminaVeig que ho vas entenent :-)
EliminaNo tinc paraules.
EliminaJo en potser tinc una, però tinc por que serà un anticlímax: Elstir.
EliminaM'ha agradat això: "Él le enseñará al narrador a mirar las cosas desde una nueva perspectiva".
EliminaLi ensenya a mirar l'art i la naturalesa d'una altra manera. És un savi. Però no deixa de ser un home: comet alguna petita pífia, que compensa generosament, i reconeix un passat que no és precisament motiu d'orgull. (Això deu ser el que en diuen spoiler.)
ResponEliminaMolt lleu, no crec que sigui un spoiler si no expliques qui mor al final.
EliminaNo hi ha morts en el que he llegit. Tot va d'amors, però no són tràgics. Feliços tampoc.
EliminaJa ho diu Mishima que l'amor feliç no existeix.
Elimina¿Et refereixes al grup musical o al culturista japonès que es va acabar fent el harakiri?
EliminaEl grup musical, tot i que buscaré en la bibliografia d'en Yukio a veure si puc trobar alguna cosa semblant
ResponEliminaCom passa en tants altres casos, aquí també es veu que la ploma és més forta que l'espasa.
Elimina