Hi ha dies que quan aterres a la consciència notes com el dia se't farà pesat i ja vols tancar els ulls encara tancats. El matí fa honor a la teva predicció i et mata.
Què fer amb aquests dies? En aquest joc de la vida, com passar a la següent pantalla?
Però no. Tant sí com no aquest dia se l'ha de patir. Calcular quina és la probabilitat que demà també sigui inútil. Veure si els successos són independents, o si bé tot plegat és un espiral de dies cada cop més prescindibles.
Veure passar els segons tan lentament quan el Sol se'n fot de tu. No fer res no fent res i que la brisa es declari en vaga. Marxes d'aquí perquè allà no fas res, i te'n vas cap allà on tampoc no faràs res, gires i tombes, fent que no fas res, i així et quedes, escrivint que no fas el que fas fent el que no hauries de fer.
24.VII.2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada