He començat l'any sense agenda, la mateixa de l'any passat serveix com a llibreta on escriure pensaments que no vull que volin. Començo aquest meu nou any sense res escrit, com si el tornar a néixer en aquesta edat permetés que les pàgines fossin realment blanques. Em permeto fer les passes en allò que vull perquè la voluntat m'empeny, i res més no importa, hem vingut nus per a construir el nostre camí. Em prometo no donar cabuda a la fugida d'un passat que mai podrà ser canviat. Serà la tasca de crear una sendera en la que cada passa venci la ingravidesa de l'ara i que modeli un pes, que lluny de ser cada cop més mort, acabarà volant on només ell vulgui.
Només xiuxiueja'm, que ara és l'inici...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada