Ficar la mà a la butxaca, a la meva butxaca. No fa por, perquè tot i que és fosca, profunda i incerta, en realitat li tens confiança. Saps que no et pot fallar ni sorprendre. El que hi trobaràs és el teu món, les teves coses, els teus anhels i victòries, les teves pèrdues i dolors. Res que no esperis, res que no sàpigues. Tu en un espai fosc però ben conegut. No et cal un mapa, ets tu.
... i quan poses la mà dins la butxaca d'alguna jaqueta oblidada al penjador pensant que no hi ha res però hi trobes alguna cosa? Oh aquell instant en que el teu cap no encerta a saber què és mentre els teus dits palpen l'objecte!! Meravellós instant! Perds completament el control sobre la teva butxaca, i és com si haguèssis posat la ma a la butxaca d'altri... fins que treus l'objecte i te n'adones que el que per uns segons ha estat un tresor desconegut, és simplement un tap de bolígraf que per descuit es va quedar al fons de la butxaca quan vas fer l'últim canvi d'armari.
ResponEliminaAltres cops hi ha més sort...
ResponEliminatinc por d'en algun moment ficar la mà a la butxaca ... i trobar un forat en l'i no saber que coses es van perdre pel
ResponElimina...el buit
Elimina