|CATALÀ|
Abans d'ahir es van fallar els
Premios Ondas -que concedeix desde fa 53 edicions la Cadena SER mitjançant Ràdio Barcelona als professionals, empreses i treballs nacionals i internacionals que sobresurten cada any en el món de la ràdio, la televisió, la publicitat, el cinema i la música-.
D'aquests 23 premis n'hi ha hagut força que m'han tocat la fibra i destaquen sobre la resta.
-L'
esdeveniment cinematogràfic de l'any que ha guanyat la pel·lícula
Salvador de Manel Huerga. No puc dir res més sobre aquesta pel·lícula que em va fascinar fa unes setmanes i de la que ja vaig parlar.
Salvador: Por la valentía y brillantez con que recupera uno de los episodios más oscuros de la reciente historia española.
- El
millor programa d'entreteniment ha anat pel nostre gran conegut
Buenafuente. Que s'ha de dir ell, sempre líder d'audiència a
la teva (TV3) en tots els seus late night shows. Un home capaç de reinventar el seus programes, el seu format i sempre amb la força suficient com per a estar allà impossant la qualitat. M'agrada que l'hagin escollit. Va arribar per a desbancar la teleescombraria i és ben cert que ho ha aconseguit, fins i tot deixant forat per a noves propostes de qualitat com és
Noche H. Sempre m'ha agradat l'humor intel·ligent del que es fa valer aquest reusenc, humor amanit amb uns personatges psicodèlics. Vaig ser de les escèptiques del viatge a les espanyes de'n Buenafuente, però quasi des dels primers programes vaig veure que seria tot un èxit i que certament la televisió espanyola necessitava un aire més renovat i enginyós.
Buenafuente: Por su mirada inteligente sobre la vida española y por conducir, con sus dotes de gran comunicador, un programa de alta exigencia diaria.
Pere Brunet (Joel Joan) amb la Laia Font (Anna Sahun) i la porca Misèria- El premi al
millor programa de televisió local el van guanyar ex-aquo la sèrie de TV3
Porca Misèria i el programa de gags
Vaya Semanita d'ETB. L'equip de la televisió basca són de lo milloret que hi ha, i ja se sap que és prou difícil riure-se'n de la situació del sempre etern problema basc. A mi el que m'agrada més és la família aquella que tenen un fill de la kale borroka i un altre que és ertzantza. Per altra banda, i un dels dos premis que més m'han agradat és el de la sèrie de'n Joel Joan. Ja havia rebut un altre Ondas per la sit-com
Plats Bruts i està clar que tot el que maquina en Joel genera qualitat i alhora premis. Una sèrie rodada en format cinematogràfic que sobretot en les seves dues primeres temporades ens va fer emocionar com cap altra. Una sèrie on en Pere, guionista d'un late night show, i la Laia, investigadora, ens mostren la seva vida quotidiana i tot el que els envolta. En Pere i la Laia són els pols oposats, els pols oposats que s'atruen. Em fan pensar en els meus dos jos, les meves batalles interiors, el meu futur. M'agrada que per un cop la ciència estigui totalment equiparada a d'altres professions. M'agrada la lectura política i les pinzellades que dóna el Joel en els seus guions sobre els que ens envolta i el que ens importa. Em vaig identificar totalment amb la segona temporada. La música, les cançons esquissídament escollides i col·locades ... quasi semblen que estiguin creades per la sèrie. El color i la fotografia de la sèrie són excel·lents. Sorprenen els flashbacks i les anades d'olla que pateixen els protagonistes. Crec que es mereix un post en solitari ... Link a la pàgina web oficial de
Porca Misèria.
Porca Misèria: Por su propuesta innovadora y su excelente factura.
Vaya Semanita: Por su humor desmitificador de la realidad vasca.
Queco Novell, Toni Soler i Manel Lucas
-El premi a
millor programa de ràdio se'l van endur ex-aequo el
No somos nadie de M-80 Radio i el
Minoria Absoluta de RAC1. El Minoria Absoluta es fa desde fa 4 anys diàriament durant la dura setmana de treball laboral, és a dir, de dilluns a divendres. El format actual és de dues hores, però és un programa que ha crescut desde les seves emisions setmanals en caps de setmana fins al fet de sortir diàriament i tenir dos programes en televisió, a més a més de tots els projectes paral·lels que porten els seus integrants i col·laboradors. Sí senyors, em vaig començar a aficionar per la política gràcies al
programa que Catalunya es mereix (així és com comencen tots els seus programes). Ha destacat per la seva sinèrgia amb els oïents i d'això n'estem molt orgullosos a amicsrac1, els freaks de turno. Els Minoria Absoluta ens ha fet crèixer de la mateixa manera que ells han fet crèixer el panorama humorístic i imitacional del nostre país. Quants cops la gent m'ha mirat malament per riure fins a plorar mentre escoltava la ràdio? Programa conduït per en Toni Soler, que junt amb en Queco Novell (l'home de les mil veus) i en Manel Lucas formen el trio calavera. Tot això amanit amb un munt de col·laboradors i l'actualitat política de l'oasi català. Vam celebrar els 700 programes, els 1000 programes i ara celebro l'Ondas tan ben merescut. Link a l'espai que amicsrac1 dedica a
Minoria Absoluta.
Minoria Absoluta: Por su estrecha complicidad con los oyentes en su inteligente y desenfadada crítica política y social. En su ejercicio de ensanchamiento de la libertad de expresión, las caricaturas de las personalidades mejoran -y sin traicionarlas- a los originales, gracias a la creatividad y al espíritu de renovación continua que efectúa el equipo de Toni Soler.
