Dibujo de los dos cráneos y su trepanación
(arriba mujer, debajo hombre) en AgenciaSinc
Imatge: Esther Gómez López
M'estic fent un bullit, de mongeta tendra i patata. Qui no escriu després no té memòria. Fa temps que no escric, vull dir, que no escric com ho feia abans. Avui me n'he adonat mentre tallava la mongeta tendra, com si de la magdalena de Proust es tractés, que si no escric no recordaré. Tallar la mongeta i aparellar mitjons era una d'aquelles coses a les que em sentia obligada quan era petita, i ara... són la feina del dia a dia que em retorna al passat. Jo abans escrivia, en paper, i em servia com a teràpia i per poder fer-me'n un tip de riure ara. Però en l'era digital ja no escric, ja no sedimento records, ja no tinc memòria. Aquests dies prenc unes pastilles que com a efectes secundaris podria no crear nous records, no em fa por perquè fa temps que no recordo res. La rapidesa i la volatilitat de la informació a la xarxa m'ha trepanat la consciència més profunda de l'ésser.
