26 de març 2009

Altres vides



Branques fonedisses
s'entortolliguen als meus dits
obligant-me a respirar fons,
    a veure't passar.

L'expulsares amb una estocada
d'eterna immutabilitat,
    o si més no això és el que pensares.

La realitat quotidiana distant
creà un abisme pensatiu,
    un retorn a la seva existència.

Tant lluny era el seu destí a la galàxia
que ja no sentiràs els seus dits,
    ni la seva respiració.

La matares en l'exili.
La matares amb l'exili.

Ara, sortint de la fossa,
ressuscita amb parpelles assolellades,
    ressuscito a l'altra banda del forat de cuc.

Oportunes segones vides.




|CASTELLANO|

Otras vidas


Ramas escurridizas
se enroscan en mis dedos
obligándome a respirar hondo,
    a verte pasar.

La expulsaste con una estocada
de eterna inmutabilidad,
    o como mínimo eso es lo que creías.

La realidad cotidiana distante
creó un abismo pensativo,
    un retorno a su existencia.

Tan lejos era su destino en la galaxia
que ya no sentirás sus dedos,
    ni su respiración.

La mataste en el exilio.
La mataste con el exilio.

Ahora, saliendo de la fosa,
resucita con los párpados soleados,
    resucito al otro lado del agujero de gusano.

Oportunas segundas vidas.


5 comentaris:

  1. Sempre oportunes.
    És un poema encisador, Alegria. El llegiré una altra vegada.

    ResponElimina
  2. Permete'm aprofitar aquesta visita al teu bloc per comentar-te que he llegit l'article que has posat a eldema.cat, i m'ha vingut al cap molts moments entranyables que varem passar tots plegats.

    Una salutació cordial.

    ResponElimina
  3. Jeroni Maleuff, bé i llegint-lo per segon cop et segueix semblant encisador? Perquè per a mi d'encisador no en té res, però clar hauria d'estar satisfeta que que digui això un escriptor de relats de terror, oi? Un poema amb una dura càrrega que ni tan sols jo llegint entre línies et podria explicar tot el dolor que amaga. Però sí, efectivament hi ha segones vides en les que poder somriure, d'orella a orella.

    espock, l'article allà és suposadament periodístic i sense gaire sentiment, però està clar que va ser una jornada molt especial. Espero que es pugui repetir de nou, vam fer que la xarxa poètica ara estigui una mica més interconnectada. Petons molt forts!

    ResponElimina
  4. El dolor, ben expressat, no deixa de ser encisador.

    ResponElimina