07 de març 2012

Res no m’agrada tant (Vicent Andrés Estellés)


Enciam al congelador, calçots al microones, paella de llenties... a vegades es fan i s'han fet tants sacrilegis a la cuina... Per sort hi ha coses tan i tan senzilles capaces de portar-nos a un nivell d'èxtasi gastronòmic sublim. No cal res més que un bon pebrot, oli i sal, però això ja ho explicà amb molta més delicadesa en Vicent Andrés Estellés. Jo no coneixia la seva aproximació poètica a l'acte de menjar fins que el vaig sentir representar per en Feliu Ventura en un dels seus concerts ara fa uns anys. Feia dies que tenia el poema rondant pel cap i vaig pensar que potser en el cicle musical en homenatge a Vicent Andrés Estellés algú el cantarà, recitarà, representarà...


Pebrots, Eivisssa by Ferran Nogués



Res no m’agrada tant

Res no m’agrada tant 
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

M’agrada molt el pimentó torrat, 
mes no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa, 
com fan els pobres, 
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat. 

Després, en un pessic 
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, 
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament, 
eucarísticament
me’l mire en l’aire. 

De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme. 
cloc els ulls i me’l fot. 

Vicent Andrés Estellés


8 comentaris:

  1. L'altre dia va ser la llonganissa de pagès, ara el pebrot calent… Dis-me dolentot, però mira, no puc evitar-hi la connexió… :) Ah, Visca Estellés!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixa'm pensar... o jo escric entre línies o tu saps buscar entre línies ;)

      Merci per deixar el teu parer... a voltes penso que estic per aquí soleta i escric el que escric ;)

      Elimina
  2. Aquí una que escribe entre líneas te dice que pude oir recitar y conocer en persona a Vicent Camps el pasado 24 de febrero, en la Escola del Cabanyal. Recitó versos de Miguel Hernández en un pequeño homenaje. De todas formas, teniendo en cuenta el acento tan fuerte que él tiene (valenciano), con el mío (murciano) habría sido más realista, ya que se aproxima más al de Orihulea ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesía, como cualquier otra cosa en la vida, cada uno la ve, lee y siente con sus propios ojos, voz y corazón. Podríais haber hecho un duet...
      Lo de entre líneas es que el Vicicle quiere ver donde...

      Elimina
  3. ara estaràs menys sola, alegria, perquè tinc interné a casa, i podré visitar-te més sovint.
    Feliu Ventura l'ha musicat?

    coralet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, sé que tot i que no digueu res us passegeu per aquí ;)

      Doncs fa tant temps que ara no recorde si cantava o recitava o les dues coses a l'hora... n'@ubeefe segur que ens ho aclariria... o en Feliu directament!

      Elimina
  4. Estellés em mata... *_______________________________*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que puguis sobreviure a ell ;)

      Elimina