04 d’abril 2018

Què està passant?


Passa que em sento atrapada en un món de decisions. Que estic en certa manera enfadada amb el meu dia a dia, però no utilitzo aquesta energia del cabreig per saltar a un altre estadi. La comoditat i la por al canvi em tenen atrapada. Ja fa un temps que sóc conscient del maltracte i assetjament laboral, però no em rebel·lo, no sóc capaç de fer-ne front amb la cara destapada. Sinó que se'm queden donant voltes pel cap les sensacions i les idees, sense aturar-se fins que s'acaben dipositant en el cor, l'estomac, l'esquena, i em sento encorbada, cada cop amb menys elasticitat física i mental. Tot això creant unes dinàmiques que cada cop són més difícils de desentortolligar, i m'atrapen.
Em quedo aturada.


4 comentaris:

  1. No deixis que et guanyi el temps. No et tornis vella. Parate ferma i digues-li que aquestes aqui, i que no tens por. I que tens força. I que ets Alegria.

    ResponElimina
  2. singlecoated28/5/18 09:35

    Amb la meitat del que dius qualsevol metge que ho sigui et dona una baixa sense pensar-ho. Això se sol demonitzar perque els interessa que sigui així però creu-me, és un possible inici d'una solució.

    ResponElimina
  3. Cridorius31/5/18 00:50

    "Decidir" està sobrevalorat. Arriba sovint el moment en que veus que has de decidir, valorar les opcions possibles i triar-ne una, i això et colapsa. Concec la sensació. Fa un temps vaig arribar a la idea de que no decidiria més, simplement faria el que em surtís en aquell moment i prou. D'aquesta forma em trec la tortura d'haver de valorar opcions i triar la "millor". Millor? Realment n'hi ha una de millor? o son simplement diferents camins? Tots son vàlids. Fa temps que simplement vaig decidir que no decidiría més, i no em va malament.

    ResponElimina