|CATALÀ|
Quanta farsa hi havia darrere el paravent?!
Perplexa, penso i m'ho pregunto mentre em miro els invisibles braços i aixeco la vista. El mirall retorna una cara cadavèrica i un cos esquelètic.
|CASTELLANO|
¡¿Cuanta farsa había tras el biombo?!
Perpleja, pienso y me lo pregunto mientras miro mis invisibles brazos y levanto la vista. El espejo me devuelve una cara cadavérica y un cuerpo esquelético.
Tinc un dubte: És el principi del final d'una enfermetat molt dolenta? O simplement és el final de tots plegats? eh? eh? eh?
ResponEliminaSalut
Nu
El paravent de la foto trobo que és molt guapo!
ResponEliminaSi és la malaltia no crec que la noia que es mira es trobi calavèrica i esquelètica... Diuen que encara que estiguin molt i molt primes continuen veient-se grosses igualment...
Sempre m'han semblat malalties molt tristes...
La farsa es la norma, la sinceridad hay que buscarla y no es fácil hallarla.
ResponEliminaBesos.
Cuídate, un abrazo muy fuerte.
ResponEliminaTodos mentimos, incluso nos engañamos a nosotros mismos...
ResponEliminaNu... t'estava confonent amb la Núr. Nu ets la Núria9Barris? A banda... quan sapiguem la quantitat de farsa que hi havia darrere del paravent tindrem la resposta ;)
ResponEliminaNúr, el vaig escollir bé, oi? Bé, no parlo d'aquesta malaltia, però ara que treus l'anorèxia a la conversa... sempre he tingut una especial curiositat per l'anorèxia i la bulímia. En els documentals deien un reguitzell de característiques de la malaltia o de les persones que el patien i sempre pensava que podria patir-la o que la gent que m'envolta ho pensaria. Però no és així, no sé menjar malament, i bé... potser hauré d'anar al BurryKing o curar-me de la meva altra malaltia.
Ay Torosalvaje, pues sí que es verdad que la sinceridad últimamente escasea y aun nos sentimos peor los que sí la practicamos, porque nos sentimos estafados por la vida. Seguiremos buscando ;)
el otro usuario anónimo, cuanto tiempo sin pasar por aquí. Espero que la vida te trate bien, MusicaEs3 no tuvo tanta suerte. Un abrazo y un beso de mejilla para ti.
peter punk, engañarse a uno mismo sin saberlo, ¿cómo me podría dar cuenta?
Bien, bien, a ver si hundimos al Nature House ese.
ResponEliminaAsí sí.
Besos, moza
Yo no necesito ir al Nature House para adelgazar, a ver si un días me haces unas migas virtuales y voy pillando peso. Besos ;)
ResponEliminaQuè retornen, en veritat, els miralls?
ResponEliminaEls miralls retornen la realitat, el que hi ha enfront d'ell. Però en el moment que una persona mira el mirall, allò que retorna el mirall és interpretat pels seus sentits. Per tant l'apreciació de la persona és una realitat passada pel seu sedàs.
ResponEliminaSóc la Nuria9Barris!
ResponEliminaPot ser tant dur mirar-se fredament a un mirall...
Salut!
Nu
Ok, ara ja sé que ets tu ;)
ResponEliminaDoncs sí que és dur i més quan et fa ballar el cap, reflexionar i arribar a conclusions...