|CATALÀ|
Vas i vens, sempre amb els ulls dos metres per sobre meu. No sabies reaccionar, però jo tampoc hagués sabut fer-ho. Em va emocionar que t'emocionés. Una pena aquella abraçada frustrada. Ja saps on sóc, a la primera torre.
|CASTELLANO|
Vas y vienes, siempre con los ojos dos metros por encima de mi. No sabías reaccionar, pero yo tampoco hubiese sabido. Me emociono que te emocionase. Una pena de abrazo frustrado. Ya sabes donde estoy, en la primera torre.
Vas i vens, sempre amb els ulls dos metres per sobre meu. No sabies reaccionar, però jo tampoc hagués sabut fer-ho. Em va emocionar que t'emocionés. Una pena aquella abraçada frustrada. Ja saps on sóc, a la primera torre.
On ets?
|CASTELLANO|
Vas y vienes, siempre con los ojos dos metros por encima de mi. No sabías reaccionar, pero yo tampoco hubiese sabido. Me emociono que te emocionase. Una pena de abrazo frustrado. Ya sabes donde estoy, en la primera torre.
¿Dónde estás?
la eterna pregunta...
ResponEliminaPotser ni ho sap, on és.
ResponEliminaglog, no acude... nos seguiremos haciendo la eterna pregunta ;)
ResponEliminajaumeduran, doncs així ja anem malament, no? Si no sap on és...
Doncs que hi vagi, que espera?
ResponEliminaHi ha moment per tot, i potser no necessita l'abraçada. No s'han de forçar les coses i si els dos no volen doncs no es trobaran ;)
ResponEliminaGràcies per passar-te per aquí i deixar-hi petjada.
potser sempre hauriem de fer el que ens agradaria, i deixar de pensar que "potser no es el moment", no?
ResponEliminaigual despres aquesta abraçada frustrada s'hagues produit...
m'agrada el text!
Està clar que em de fer el que ens agradaria, sí... fa un temps que m'ho aplico. Abans no deia no feia per por a ves a saber què... però ara, sense fer mal als altres, me la bufa i faig el que vull. Però a voltes simplement són intencions que esbrines, intencions que no s'arriben a portar a terme... i és una pena, perquè falten tantes abraçades al món que ens reconfortarien a tots.
ResponElimina