I si ho deixo tot?
Tot i així no et tindria.
Però qui sap,
potser el camí seria
més lluminós,
menys costerut.
Tot i així no et tindria.
Però qui sap,
potser el camí seria
més lluminós,
menys costerut.
Hi ha persones amb les que tenim una connexió incomprensible que es manté sempre dins nostre. Relacions feréstegues que queden apaivagades durant al llarg de la vida però que de tant en quant es desperten i d'un sotrac ens remouen per donar un salt i seguir endavant. A vegades són crits d'auxili, d'altres la nostàlgia que recorre els meus ossos o d'altres el vertigen de la línia roja.
|CASTELLANO|
|CASTELLANO|
¿Y si lo dejo todo?
Ni por esas te tendría.
Pero quién sabe,
quizás el camino sería
más luminoso
menos empinado.
Ni por esas te tendría.
Pero quién sabe,
quizás el camino sería
más luminoso
menos empinado.
Hay personas a las que nos une una conexión incomprensible que se mantiene siempre dentro nuestro. Relaciones salvajes que quedan apaciguadas a lo largo de la vida pero que de vez en cuando se despiertan y de una sacudida nos remueven para provocarnos un salto y el seguir hacia delante. A veces son meros gritos de auxilio, otras la nostalgia que recorre nuestros huesos o incluso el vértigo de la línea roja.
A vegades ens aferrem a relacions que ens fan la vida més complicada. No en sé el motiu, prò quan m'adono de com em xuclen i m'absorveixen, intento evitar-les. Si tornen, intento allunyar-les.
ResponElimina...de totes maneres, n'hi ha algunes de què no te'n pots desfer mai.
Tot és extremadament complicat o més simple del que sembla?
ResponEliminaOn és la clau?
Sí tens raó, jo també quan algun tipus de relació no em convenç la deixo a banda... que poc a poc es vagi morint. Però bé, també hi ha relacions bones que al llarg del temps et permeten adonar-te de coses ;)
ResponEliminaEn jaumeduran filosòfic apareix en escena. Per què sempre hi ha tantes preguntes i tan poques respostes? Suposo que poc a poc l'experiència va responent-ne part d'elles.