Bons moments
màgics moments.
Quan deixarem endarrere el passat,
allò que ens va unir.
Després d'acomiadar-me tants cops,
ja no sé quin és el real,
el definitiu.
Vull pensar,
com aquella primera vegadas,
que mai més tornaràs.
M'emocionaré
i intentaré buscar-te
i perseguir-te allà on vagis.
|CASTELLANO|
Buenos momentos
mágicos momentos.
Cuando dejaremos atrás el pasado,
lo que nos unió.
Después de despedirme tantas veces,
ya no sé cual es la real,
la definitiva.
Quiero pensar,
como aquella vez primera,
que nunca volverás.
Me emocionaré
e intentaré buscarte
y perseguirte donde vayas.
I no serà en va.
ResponEliminaSalutacions, poetessa.
Cuanto razón deja el comentario,cada vez que lo leo más y más ......
ResponEliminaPara cuando volvemos a coincidir señorita ??
un beso.
Quierorecordartesiempre.
molt macu!
ResponEliminaels comiats son els millors quan saps que no son el definitiu i que n'hi hauràn mes i mes. :p
Mai se sap... poetessa?. Un petó jaumeduran.
ResponEliminaCoincidimos cuando usted quiera, solo tiene que tocar al timbre. Un beso Quierorecordartesiempre
Bé Marina, millor pensar que és el darrer i aprofitar al màxim. Ens tornarem a veure, mai ho sabrem!
si era amor
ResponEliminahaurà deixat brasa
sota les cendres
de m'amistat
No importa saber quin és el real o el definitiu... o sí?
ResponEliminaUna abraçada ben forta, guapa! ;)
ferran, benvingut a la huerta!! Moltes gràcies pels teus versos. De fet jo el llegiria al revés, és la brasa de l'amistat la que segueix estant encesa i les brases d'un amor impossiblement correspost fa molts anys que van volar amb les ventades i els caps de fiblons. Espero tornar-te a veure per aquí ;)
ResponEliminaJeroni Maleuff, tots són reals. Vam passar cinc mesos acomiadant-nos i sempre semblava ser el definitiu, i quan va arribar el definitiu vam voler pensar que no ho seria ;) Abraçada d'abraçada de retruc.