Quelcom d'emocionant

Planejava per sobre un mar d'hivern
que cercava el cos d'algun nedador que l'escumés.
Niu (Manuel Forcano, 2000)

Dies buits i inservibles creen petites onades sense creure anar enlloc. Més enllà d'una realitat que ja no existeix, d'una carícia perduda en les profunditats de la memòria. Controlar el descontrol que m'apaivaga. M'atura el caminar i miro al cel. L'imam ens reclama i noto com la brisa mou lleugerament els meus rínxols. Com havia de ser? On ens havíem de trobar? Prenent un te?

17.II.10