No fer res,
amb la por de no fer res,
d'unes cafeíniques vesprades
amarades de vestits lluminosos.
I és ara quan un tel blau
cau sobre un castell
on el desgovern és la llei
de les absències no presents.
Passes d'esclops
retronen les parets.
Fantasmes sense ànima,
ni dolor.
Si això fos el Llibre de Cares, et posaria un "M'agrada". :)
ResponEliminaGràcies Daniel :)
ResponEliminai passos que no deixen empremta sobre el paper d'arròs,
ResponEliminaperò trepitgen l'ànima.
cafeíniques vesprades?
ResponEliminaestàs d'examens no? Sort!
N'hi ha tants d'aquests @mikkonoss ;) Et dec un mail, sigues pacient que arribarà ;)
ResponElimina@Maria ...no ben bé, però gràcies de totes maneres.