Fer punta al llapis...

Fer punta al llapis i escriure sens parar. Un torrent d'idees i paraules que poc a poc perfilo amb el grafit. Una eina que de tant en tant cal esmolar per a que no s'esgoti, també parlo de la ment i les idees que cal que no es rovellin sino que flueixin com aigües en bravura extrema. Tatxar, esberlar, ratllar i reformular. Tirar enrere per a mirar amb la perspectiva d'aquelles dagues que ens han esquinçat la innocència. Ennegrir-se mig palmell, i és que els esquerrans no tenim cap mena de mirament amb el que escrivim, som capaços de passar-hi per sobre difuminant tots aquells pensaments que havien estat tan clars. Crear noves entitats paral·leles, multiversos, poliversos, però també vides desgastades que vagaregen noctàmbules per les realitats més oníriques, aquelles que em posseeixen quan em descrius el descobriment de nous exoplanetes. Obsessionar-se construint noves oportunitats a la regió inabastable quan encara no s'han esgotat les nostres possibilitats. Mentre quedi una punta de grafit i una superfície, mentre hi hagi coses per explicar, per crear, per imaginar, per viure.