de Ramon Rodríguez
Home de negre, amb barba negra, de lletres negres... moriria per dormir al cor de la teva barba, deu ser un lloc ben suau i confortable. Sí. Ningú ho creu, però jo sé que és suau. Despertar-se amb tu ha de ser el més positiu del món, després d'haver-te dit bona nit. Adormir-se amb les teves paraules negres nedant sobre negre i obrir els ulls l'endemà ha de ser el regal més preuat, reconèixer que un està viu i tirar endavant. Però molts cops t'escolto durant la posta de sol, sota la fina pluja de la dutxa o mentre aparello mitjons i no avanço. Romanc aturada veient la vida passar, les llàgrimes lliscar i la soga estrènyer.
Quan les tenebres arribin
les teves paraules sonaran
al meu funeral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada