El sentit

Volent evitar qualsevol tràfec

gaudint de les nits estrellades

i del silenci que ens ofereix la natura.

Aquí el silenci no té el sentit de l'absència de soroll com té a la ciutat, no.

Aquí el silenci és sentir com el vent arriba de lluny, perquè el frisar de les fulles poc a poc es fa més proper. T'avisa que tot segueix el seu curs i que d'aquí a poc el sol s'allunyarà engelosint-se de la lluna i encenent-se de nou per sortir al matí següent... Què faríem si demà el sol no sortís furiós?

6-VIII-2000