Flexionar

Voler treballar 24h al dia
Haver de treballar 24h al dia
Conjugar el gerundi sense ironia

No pas, no pas, no pas

Murder of a shadow by izarbeltza

No pas, no pas, no pas. Repeteixo doblement, no pas. D'on rau la doble negació del meu interior. La inflicció del dolor que uneix l'estòmag amb l'hipotàlem. Una corda metàl·lica que s'apropa desota les meves costelles. Més propera i el dolor punxegut s'intensifica. No pas, no pas, no pas. Estreny i em parteix en dos. No pas, no pas, no pas.

Merhaba - مرحبا

La Pastanaga d'en Grau 2 by Tartanna

Amunt i avall busco Merhabà, la versió de Maria del Mar Bonet. La Mediterrània impregnada a la seva atzabeja cabellera fina i llarga, a les seves galtes, a la seva veu i melodia; res a veure amb les visions del Mediterrani perpretades per altres autors. Se'm tanquen les parpelles i sento el record d'Ulisses, el jardí d'escuma, el vaixell, el cel de gavines, el dofí, la pau, la veu salada i el país que deia Zülfü Livaneli. Tinc el balcó obert i la brisa salada entra per fer remolins a sobre del meu llit. Tanco els ulls i entro en un estat de transit mestís en el que Maria del Mar Bonet rep a Zülfü Livaneli, Eleftheria Arvanitaki, Rachid Taha, Mohamed Suleiman, Noa, Cheb Khaled i Miquel Gil amb un merhabà als llavis.

Camins

Coronal Mass Ejection as viewed by the Solar
Dynamics Observatory (7.VII.2011) by NASA/SDO

No és senzill saber cap on has de marxar

Pren la direcció del teu cor

Mai no és massa tard per tornar a començar

Per sortir a buscar el teu tresor 

Camins (Sopa de Cabra)

Fa dies vaig començar un viatge que partia dels planetes més propers i que em portaria a les galàxies més llunyanes. Arribar al penya-segat de l'univers on el polsim estel·lar es difumina amb l'eternitat del buit i arribar a alguna resolució. Així que ara ja estic de tornada, tot i que sense trepitjar les meves pròpies passes. Els il·luminats solen tornar amb el pas ferm, segurs de sí mateixos i decidits a fer realitat la seva visió. Jo, encara estic en un miratge, una mena de jet lag permanent a cavall de l'aquí i l'allà, del passat i el present, una mica desorientada per la nova brúixola. Però tant se val, la resolució ja està feta i endavant seguirem. Quan arribi al punt de sortida podré començar a fer camí, cap al Born, cap a una nova recreació de mi. Reinventar-se a cada dia que passa.

Massa Crítica - 5 Agost - No tanquem per vacances

Cartell de Monigote

MASSA CRÍTICA VALÈNCIA
Divendres 5 d'Agost 2011
19:30h Plaça de la Mare de Déu

Las otras portadas, divulgación científica

Asier y Javier en Las otras portadas de El jueves

Todo a las negras

Abría los ojos al exterior y me veía en todos esos sitios, pero nunca pensaba en la oficinas cerradas ni en sus teclados sino en toda esa diversidad cultural y en la cantidad de cosas que se me ofrecerían. Fuera donde fuera, pero ahí fuera.

Pero después de todo este tiempo, revisito el texto y ya no sé qué queda de verdadero en todo aquello ni en todo esto. La esencia de la naturaleza desnaturalizada. Permanecer pasivos a lo que nos rodea para tan solo aspirar a ser un dulce espectador. No tomar partido, no haber llegado a apostar por uno mismo. Un cambio de rumbo sin cartas, sin astrolabios, sin unas indias a las que llegar.

Qualsevol seny

Ahir vaig veure sortit un bitxet d'entre els fulls, crec que hauria de plantejar-me seriosament lo de començar a escriure-la abans de que desaparegui entre minúscules dentadures.

S'ha convertit en el pitjor malson.

Qualsevol dilluns començo la dieta, qualsevol dilluns la començo a escriure, qualsevol diumenge veig la llum, qualsevol dimarts m'hi repenso.

No sé si són poques ganes o por, potser hauria de preguntar a l'Indiana Jones què és el que sentia removent entre pedres i mòmies, aquell passat que se't pot manifestar com un dimoni lleva cors. Veure el teu propi cor bategar i que se'n beguin la teva dolça sang.

Escriure no té preu, deixar-t'hi el seny sí.

Massa Crítica - 1 Juliol - La calçada també és nostra

MASSA CRÍTICA VALÈNCIA
Divendres 1 de Juliol 2011
19:30h Plaça de la Mare de Déu

Noches arremolinadas

Se apropió de nuestra casa. Perdiste 0 a 2, yo también pero 2 a 0. Nos ganó y por hastío acabamos sumiéndonos en un sueño profundo. Generar un descanso reparador no es nada fácil y menos si nos ponen impedimentos. A veces son los mosquitos otras lo son las personas. El comportamiento humano nada predecible es un misterio con el que jugamos al escondite mientras vemos su surrealismo iluminado des de fuera de nosotros mismos. La tranquilidad a veces no llega con unas aguas calmadas sino con las tempestades que arremolinan corazones de signo contrario. Imanes irreconocibles que funcionan como brújulas de bebés tortuga.