De l'incapacitat d'estimar o acceptar ésser estimat. Buscar mil i una excuses per a no ésser tocat i esquinçat per enèsim cop. No entendre perquè les peces no encaixen. És així per un temps i, quan ja sembla una eternitat per un cor inalterable, aleshores salta. Per descuit és capaç de saltar al buit.
30 de novembre 2014
03 de novembre 2014
Ser negació
No sentir quan s'ha de sentir. No sentir quan els altres diuen que has de sentir. No sentir quan suposadament has de sentir. No sentir quan no sents. No sentir pensant que mai més sentiràs.
Sentir que no sents.
No sentir.
Sentir.
Sent.
S.
26 d’octubre 2014
El primero
Has vuelto y no entiendo muy bien el porqué. Me despiertas sin motivo alguno, bueno, claro, para ti sí que hay motivo, pero te digo que sigo sin entenderlo. Después de tantos años, después de tantas montañas, después de tantos precipicios, apareces como por arte de magia. Me pides tus cosas, y yo no sé qué son tus cosas. No tengo nada tuyo, ya nada tuyo vive en mí. Tengo que recordar, estrujar mis neuronas para volver a un pasado que fue el primero y yace enterrado por el peso de otros, que mejores o peores, fueron otros. Te aseguro que sigo perpleja ante tu aparición y exigencias de un pasado del que ya no queda nada material, apenas alguna imagen pasajera que ante mi indiferencia se ha desvanecido. No pienso permitir que me hagas buscar en el baúl, ya no saldrá nada de lo que entró allí. Deberías empezar a salir por donde has entrado y meterme en tu baúl.
27 de setembre 2014
Tormentas a tu vuelta
Es otoño, pero aquí las tormentas aún son de verano. Las aceras se van secando al ritmo de la mañana, la gente sigue en mangas de camisa, y el sol intenta aparecer entre la tupida masa gris de nubes. Vuelvo a casa y veo qué poco ha cambiado, sigue siendo la de siempre, la que me acoge y me devuelve mi cotidianidad. Espero al autobús mientras simplemente disfruto mirando los árboles y el rio que hay mas allá del tráfico de coches. Entonces pasa un autobús que cambia de carril para sortear un ciclista. Camiseta de imperio amarilla, este hombre que ronda los sesenta pedalea una BH roja plegable. Con su calva y sus canas al viento me recuerda a uno de esos pescadores ocasionales que disfrutaba pensándose uno más de Verano Azul. Ya de lejos me mira y sonríe, al pasar a mi lado me dice: "Buenos días, guapa!".
El ambiente está húmedo, ha llovido toda la noche, ¡y qué mas da!
12 d’agost 2014
Vidas ~ XI
- ¿Te quieres casar?
- No
- ¿Quieres tener hijos?
- No
- ¡Mierda!
- ¿Qué pasa?
- Te compro
11 d’agost 2014
Mon cher
Te leo e irremediablemente un escalofrío me recorre.
Te leo y un déjà vu embriagador me recuerda cómo yo también solía jugar con las palabras.
Te leo y me doy cuenta que te echo de menos, pero quizás no tanto a ti como a nuestro nosotros.
07 d’agost 2014
Matins que maten un dia
Hi ha dies que quan aterres a la consciència notes com el dia se't farà pesat i ja vols tancar els ulls encara tancats. El matí fa honor a la teva predicció i et mata.
Què fer amb aquests dies? En aquest joc de la vida, com passar a la següent pantalla?
Però no. Tant sí com no aquest dia se l'ha de patir. Calcular quina és la probabilitat que demà també sigui inútil. Veure si els successos són independents, o si bé tot plegat és un espiral de dies cada cop més prescindibles.
Veure passar els segons tan lentament quan el Sol se'n fot de tu. No fer res no fent res i que la brisa es declari en vaga. Marxes d'aquí perquè allà no fas res, i te'n vas cap allà on tampoc no faràs res, gires i tombes, fent que no fas res, i així et quedes, escrivint que no fas el que fas fent el que no hauries de fer.
24.VII.2014
29 de juliol 2014
Ser tonta y que suene a cadena
Ser tonta y que suene a cadena. Arrastrarse con el metal y notar que ahora sí, después de la parálisis las rozaduras duelen, y escuecen de tanto en cuanto. Pero es el no saber cómo romper ese círculo virtuoso de haber conocido aquello que uno quiere, por lo que sí moriría, por lo que quizás habiéndolo tastado ya no haría falta seguir viviendo.
29 de juny 2014
La meva pròpia illa interior
Aquesta ciutat en la que comencen a teixir-se relacions, em crea una barreja contradictòria de sensacions. A voltes m'oprimeix mentre d'altres em bressa amb un ball hipnòtic impossible de defugir. Així que ara ja no sé per quin tipus de droga estic afectada però tinc un peu aquí i un altre cap al més enllà. Hi ha moments en els que surto del meu propi cos, veig la situació i me n'adono que aquesta ciutat ja és massa per a mi si no aconsegueixo crear la meva pròpia illa interior.
24 de juny 2014
Esperar sin más
Esperar el momento del olvido.
Esperar el momento en el que esa imagen desaparezca de su mente.
Esperar a que la mitad del albaricoque lleno de gusanos llegue al fondo del estómago y el ácido sea capaz de disolverlos.
Esperar el momento en que sea real.
Esperar el momento durante tantos años en aquella butaca.
Esperar impasible hasta observar qué tipo de canas te cubren y vivir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)