Sense vosaltres res hagués estat igual, quina obvietat, però és ben veritat. Tenir-vos en singular i en paral·lel, dues persones tan diametralment oposades i de les que tant he begut. Estils diferents, referents al cap i a la fi d'una descoberta i una visió de la vida tan oposada. A vegades penso que sóc l'una, i d'altres que sóc l'altra, i en realitat sóc les dues i cap d'elles. Sóc jo imaginant com podria ser en el futur. Sempre m'he vist com vosaltres, potser no tant d'una manera calcada, sinó com la peça que jugueu en el tauler. Sense vosaltres quedarà buit.
11 d’octubre 2021
14 de març 2021
Cicle permanent
Un altre dia més, sembla mentida que no aprengui. Tot el dia passant calor, el llac m'enlluerna i estic en aquell punt cec al que mai arriba l'ombra de l'arbre. Arriben aquestes hores i assedegada que estic m'arriba la boira per humitejar les meves petites i espesses fulles. D'aquí no ens mourem, dia rere dia, sense noticies.
06 de març 2021
Un espai fosc
Ficar la mà a la butxaca, a la meva butxaca. No fa por, perquè tot i que és fosca, profunda i incerta, en realitat li tens confiança. Saps que no et pot fallar ni sorprendre. El que hi trobaràs és el teu món, les teves coses, els teus anhels i victòries, les teves pèrdues i dolors. Res que no esperis, res que no sàpigues. Tu en un espai fosc però ben conegut. No et cal un mapa, ets tu.
06 de febrer 2021
Moments sublimats
Moments que són instants capturats en una imatge mental o en paper. Imatge que perviu tatuant una pedra o que desapareix etèria en el vent. Passat que ja no és present, tot i la melangia d'un que voldria trencar la pedra i caçar aquell vent ja perdut en la llunyania.
01 de febrer 2021
Si fos un poema...
Si fos un poema lliscaria entre les paraules i els sons, dansaria d'un vers a l'altre i saltaria cap a aquells que queden desquadrats. Aixecaria la mirada per observar el lector i amb una sola cabriola feria cap a l'últim vers, el de la floritura que et porta directe al cor.
Pantoum de "Si fos un poema..."
Lliscaria entre les paraules
que tinguin les grans imperfeccions
més dubtoses
i definitives.
Que tingui les grans imperfeccions
viscudes
i definitives
encara que ja escrites.
Viscudes
les teves mans que viuen,
encara que ja escrites
i esgotades.
Les teves mans que viuen
més dubtoses
i esgotades,
lliscaria entre les paraules.
23 de gener 2021
Jugar
Corres i m'atrapes.
Dirien que fuges
però estàs a dues passes.
Penso que jugues a cuit i amagar,
però tu sempre em veus
des d'una atalaia,
i obres els ulls.
18 de gener 2021
Padres extirpados
23 de desembre 2020
De aquellos gestos cómplices y sinceros
05 d’abril 2020
Rebel·la't
Rebel·la't, crida, atura't!
Corre fins quedar-te sense alè.
I si arribés al final del camí,
Trobaràs la veritat revelada al mirall que et reflexa.
Tancaràs els ulls i veuràs la llum.
Atura't, crida i rebel·la't contra la venjança de la mà mortal.