Specímenes humanos #1

Rusty shower head by alice_ling

Sóc un gran peix amb banyador.
Aguante la respiració.
Baix del mar es calla tot.

Peix (Clara Andrés)

El hombre que en pleno invierno se acerca a la piscina con su gorrita de papel y su bolsita macuto de papel. Un hombre que seguro que no tiene ni perro con quién hablar y decide dar todas las razones de su visita a la piscina al trabajador municipal de la misma. No pasa ni un minuto que ya nos deja claro que él va a la piscina municipal a ducharse, como si de un baño público se tratase. Pero no esconde la crudeza y airea que ya no se puede duchar en su bañera después de haberse caído tres veces y quedarse ingresado por ello en el hospital.

Eso sí, no se le escapó reclamar más féminas entre los

trabajadores de la atención al público de la piscina.

Viure intensament

Ara estaré molt fotut, venen dies dolents,

però bé, ja em recuperaré.

Les meves ex i tu (Els Amics de les Arts)

21.11.2011

Viure intensament allò que ja no està a les nostres mans, el que ja hem decidit i que ja mai més serà. S'acaben els dies i les hores cada cop afegint un nou darrer cop a la llista. Plorar junts i assecar les nostres llàgrimes en un va intent d'esgotar-les totes abans d'estar lluny, sols. Rius de tinta barrejada amb llàgrimes de tot allò que no et vaig dir i que ara em sembla tan urgent. El dolor d'unes neurones que cada cop se senten més pressionades per un futur que no són capaces d'encaixar.

18.01.2012

Vam viure intensament fins a la sublimació de la darrera nit. L'essència barrejada dels nostres cossos es va destil·lar als vidres rodolant al ritme de Claire de lune de Claude Debussy. Ara tot just enlaires el teu vol. És tan fàcil predicar la llibertat i requereix tanta força i voluntat aplicar-la a qui un més s'estima. Però el darrer brindis ja va sentenciar: perquè saltem murs i no trenquem portes. No tinc gaire més a dir, ja ho saps tot, tan sols ens queda sentir i olorar.

Any nou

 

Moleskine 2012 by ADLH


 

Amb retard però, l'agenda d'un any que comença com l'Any, el meu any i no el dels altres. Coses ja dites i mai complertes, i no parlo del gimnàs, ni de la dieta, ni de cap d'aquestes promeses tan humanes com incomplertes. Un any ple de canvis, de dates límit i de caducitat. Crec que no cal dir res més, avui m'abstindré.

Massa Crítica - 6 Gener - Per si fa fred

 Yarn Borming / Guerrilla Crochet at STREET UTOPIA

MASSA CRÍTICA VALÈNCIA

Divendres 6 de Gener 2012

19:30h Plaça de la Mare de Déu

20h eixida

Golpe de estado

Bike Rack by PhD Comics 

A veces te roban algo soñado antes de tenerlo entre tus manos. No sabes como y se esfuma, se desvanece, desaparece. Otras veces tienes tiempo para despedirte, saborearlo por última vez, guiñarle el ojo o incluso pasarle el dedo por encima. Hay tantas circunstancias que solo merece la pena si luchas por hacer realidad tus sueños, y si después de todo te los arrebatan ¿qué hacer? Pues no tengo la respuesta, no la tengo. Cada vez que me lo planteo, con la memoria de pez que tengo, me parece no aprender en las sucesivas. He decidido darme un golpe de estado, sí, a mi misma. ¡Que se agache todo el mundo, coño! Sobrevolar con mi mirada y plantarme.

Continuará... o no...

Bike Rack, pt.1 by PhD Comics

BICIFESTACIÓN - 11 de Diciembre 2011 - Ja no som minoria: València ciutat ciclable!

BICIFESTACIÓN DOMINGO 11 DE DICIEMBRE 2011
11:00h Plaza del Ayuntamiento de Valencia


Por parte de ValenciEnBici han presentado a todos los grupos políticos municipales una serie de propuestas para realizar a lo largo de 2012.

Una delegación de ValenciaEnBici, tomará la palabra en dicho Pleno.  De la misma manera tendrá el apoyo de los grupos políticos que han suscrito decididamente y de manera conjunta dicha moción  (PSPV, EU y Compromís).
El PP de momento no ha respondido, pero esperan que al final se sume o acepte buena parte de las propuestas.


Si  tienen éxito será un éxito compartido,
compartamos también los pequeños esfuerzos.

En estas páginas podéis encontrar los materiales para imprimir, difundir y propagar por la red.

Octavillas para imprimir, cortar y distribuir

Cartel A4 para imprimir y distribuir

El so dels esclops

No fer res,
amb la por de no fer res,
d'unes cafeíniques vesprades
amarades de vestits lluminosos.

I és ara quan un tel blau
cau sobre un castell
on el desgovern és la llei
de les absències no presents.

Passes d'esclops
retronen les parets.
Fantasmes sense ànima,
ni dolor.

Punto de fuga

Se ha ido a media noche dejando atrás restos de calor en sus zapatillas, también en la cama entre los pliegues de las sábanas. Día a día parte de su alma se va destilando y ya no sé qué hacer para impregnarme de ella. Sacar el extracto más puro para guardarlo en un pequeño frasco, aparentemente vacío pero que llevaré como amuleto en cada uno de mis días sin él. No se puede hacer más cuando el hacha nos parte creando un camino bífido, el punto de fuga del que partir y construir una vida sin ti.

(des)prenderse

La tortue Géante des Galapagos by Rebecca Dautremer

Hiroko pasó muchas vidas hasta llegar arriba, de forma pausada subió los escalones paso a paso. Pasó por muchas vidas, muchas. En ese proceso adquirió bienes, amistades, almas que jugaron a su son. Hasta el momento que dando un traspiés, cayó en un pozo oscuro, sin luz ni galerías posibles. Con las amistades y las almas no sé lo que pasó, no me lo quiso explicar. De todas maneras Hiroko trepaba con todos aquellos bienes a la espalda, con los recuerdos de todo aquello que había llegado a ser y ya no era. Pero lo había perdido todo, había perdido la altitud en la que el Sol había calentado su rostro. Pasaron los días, las semanas y los meses hasta que desorientada alcanzó a ver una brizna de luz. Pensó que podía ser un espejismo, pero no, realmente notó la subida de una décima de grado en su corteza cerebral. Esto le ayudó a seguir escalando hasta que llegó a veintitrés metros de la superficie. En aquel punto encontró su alma pegada a una miga de pan. Así que decidió dejar caer todos sus bienes y recoger su alma en la punta de un par de palillos. 

Subir los metros que le quedan está siendo difícil,

toda una labor de cirujano

ascender sin perder el equilibrio de un alma en remiendo.

Massa Crítica - 4 Novembre - No podran amb nosaltres

No help for Giusto Cerutti by National Archief

MASSA CRÍTICA VALÈNCIA
Divendres 4 de Novembre 2011
19:30h Plaça de la Mare de Déu
20h eixida

Error present

El meu error va ser no prendre les regnes. El meu error va ser sempre haver-me cregut inferior, amb una pota aquí i l'altra allà però mai juntes formant una unitat. El meu error va ser no prendre partit i modelar-la a la meva manera. El meu error va ser no arribar a creure'm que era on era. El meu error va ser fondre'm amb el paisatge i acceptar les excuses com a bones. El meu error va ser no creure en mi. El meu error segueix sent el meu error.

de València - Cant de Vicent

Temies el moment del teu cant a València.

Vicent Andrés Estellés

Hi ha cercles que es converteixen en espirals davant teu i no te n'adones. Avui escoltava, veia, sentia el nou videoclip La vida sense tu d'Obrint Pas i m'esgarrifava. Començava amb un poema d'Estellés, li reconec la veu. Després tota una sèrie d'imatges que recordo haver enregistrat, que s'han convertit en el meu dia a dia, i les persones que creuo, aquelles que són imprescindibles. Ha passat el dia i a la nit de sobte he escoltat un poema que m'ha captivat. Era a La Descoberta de Ràdio Klara i he pensat que potser podria ser d'Estellés. Buscant a la meva antologia de capçalera l'he trobat. I he recordat les imatges del videoclip. I he buscat el videoclip. I he escoltat de nou a Estellés. I he llegit de nou l'antologia. I a poc a poc m'he anat sumint en una espiral que poc a poc m'anava abraçant. Amb tots els seus defectes i a poc a poquet me la feu estimar.

A tots i totes els qui ompliu de coratge els nostres carrers.

A vosaltres els imprescindibles.

Obrint Pas

CANT DE VICENT

…a unes tres milles de la mar, a la banda

occidental del riu Guadalaviar, sobre el qual

hi ha cinc ponts…

Sir John Talbot Dillon

PENSE que ha arribat l'hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t'ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d'una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit , no escrivies el cant.
Més avant, altre dia, potser quan m'haja mort.
Potser en el moment de la Ressurecció
de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas.
I el tema de València tornava, i se n'anava
entre les teues coses, entre les teues síl·labes,
aquells moments d'amor i aquells moments de pena,
tota la teua vida - sinó tota la vida,
allò que tu saps de fonamental en ells-
anava per València, pels carrers de València.
Modestaments diries el nom d'algun carrer,
Pelayo, Gil i Morte…Amb quina intensitat
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més,
i ja tindries tota València. Per a tu,
València és molt poc més. Tan íntima i calenta,
tan crescuda i dolguda, i estimada també!
Els carrers que creuava una lenta parella,
els llargs itineraris d'aquells duies sense un
cèntim a la butxaca, algun antic café,
aquella lleteria de Sant Vicent de fora…
La casa que estrenàveu en estrenar la vida
definitivament, l'alegre veïnat.
El metge que buscàveu una nit a deshora,
la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València!
El naixement d'un fill, el poal ple de sang.
Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
amb aquell breu color inicial de geranis
veus, des del menjador, per la finestra oberta.
Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
escoltes des del llit les sirenes del port.
De bon matí arribaven els lents carros de l'horta.
Els xiquets van a l’escola. S'escolta la campana
veïna de l'església. El treball, el tenaç
amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,
des que et varen parir un dia a Burjassot:
com mamares la llet vares mamar l'idioma,
dit siga castament i amb perdó de la taula.
Ah, València, València! Podria dir ben bé:
Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meua
València. O evoque la València de tots,
de tots els vius i els morts, de tots els valencians!
Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l'èmfasi.
L'èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígines.
Més avant escriuràs el teu cant a València.

Vicent Andrés Estellés

De buenas y malas noticias

By Mahmud Turkia (AFP)

Capturar y disparar...

si es que lo que no se pueda hacer hoy con un móvil.

Comunicado 20.10.2011

Capturar y disparar...

hay cosas que ya forman parte de la historia.

Hace unos días un periódico organizó un concurso para encontrar cual sería la buena noticia que querríamos ver un día como titular en las noticias. Los ganadores de "El Mejor País" hicieron diversas propuestas, entre ellas parcial o totalmente algunas estaban relacionadas con las dos buenas noticias que coparon la jornada informativa del jueves 20 de octubre. Tan solo tres días antes se sabían los ganadores y se ha conseguido que este mundo sea un poco más pacífico... qué pena que no se haya podido evitar el primer ERE en un centro de investigación.

Doctorcito, doctorcito...

...no sé qué me pasa?

Me acusan todos los males y no sé defenderme de ellos; incluso han empezado a reproducirse y parecen ser ya toda una pandemia, por todos los rincones de mi cuerpo.

Las piernas arañadas no son más que una caricia suave de lo que pasaría más tarde. Después de una grandes vacaciones vuelvo con un síndrome post-vacacional, por suerte solo uno. La tensión de horror de la vuelta se materializa en una acumulación de músculos pétreos dolorosos en el hombro derecho. Un dolor de ida y venida, con altos y bajos, con tensiones y destensiones.

Pero ahí no acaba todo, no. ¿Qué puede producir dos horas y media de reunión del comité de empresa, sindicatos y toda la plantilla para la comunicación de un ERE? Pues eso mismo, un dolor de cabeza galopante, de caballo, dejando los equinos a correr. Ayer en formato de roca a punto de explotar, hoy con una presencia permanente de embotamiento y pesadez en los párpados.

Venga, ¿y le sumamos un síndrome pre-menstrual? Pues sí, también.

Doctorcito, doctorcito...

Els dies d'hibernació

 

D'aigua no ens en faltarà,

ni de menjar.

El silenci i la brisa

ens portarà on calgui.

Algun dia tornaré,

mentre,

no em busqueu.

Cañizar del Olivar (Cuencas Mineras)