31 d’agost 2006

AmicsRAC1 - 3 anys de família racuniana virtual


|CATALÀ|
Avui, 1 de Setembre, es compleixen tres anys d’aquell missatge que va escriure l’Eduard desde Reus i va enviar virtualment a tota la Terra.

amicsrac1 va nèixer per a ser el punt de trobada dels oients de RAC1 una ràdio privada, fresca i jove que neixia ara fa més de sis anys.

Vaig començar a escoltar RAC1 des dels seus inicis enganxant-me a l’ADN del Santi Villas i després va arribar l’Albert Om amb el seu L’Hora Del Pati. Escoltava la ràdio a Barcelona, a Lleida i vaig marxar cap a Anglaterra. Desde Silsoe (Anglaterra) escoltava RAC1 per internet i són històrics els meus farts de riure, mentre fèia les pràctiques davant de la pantalla al PClab, escoltant les anades d’olla dels Minoria Absoluta del trio calavera (Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas) i el Problemes Domèstics de’n Manuel Fuentes. No sé com, però després d’escoltar molts i molts cops que dèien que existia un grup d’amics de RAC1 vaig decidir endinsar-me en aquell món. Era el 13 de Desembre del 2003 quan em registrava i passava a ser una amiga de RAC1 oficial. RAC1 em donava una sensació d’estar com a casa, quan durant el 2003-04 vaig estar a Anglaterra i Holanda. El 2004 políticament va ser molt intens a casa nostra i ho vam viure tot des d’internet. Així que en els meus inicis a amicsrac1 participava a les porres i sembla que se m’identificava amb el :mrgreen: Va anar passant el temps i vaig tornar a la Ciutat Comptal. Mica en mica vaig anar participant més i més en el fòrum fins que és com una mena d’addicció, però de les bones! Una setmana abans de marxar a València a fer el doctorat, és a dir, cap a les darreries del Juny del 2004, vaig anar a RAC1 per primer cop. Ja se sap que s’ha de peregrinar un cop a la vida a la nostra ràdio. Així que era el dia que fèiem entrega en el Primers auxilis, de l’Adam Martí, dels Premis AmiscRAC1. Allí vaig conèixer en persona a uns quants forumeros. Em vaig sentir molt agust i és d’aquesta manera quan el fòrum deixa de ser virtual per passar a ser una cosa més i més personal. Després de dures negociacions vaig acceptar el càrrec de moderadora de llibres i espectacles junt amb la bamba el 26 d’Agost del 2005. Des d’aleshores estic aprenent molt de l’Eduard i de tot l’equip de MODs. Escoltem RAC1, parlem de ràdio, de la nostra ràdio i en el meu cas intento dinamitzar els meus subfòrums. Els subfòrums culturals van aparèixer com a ampliació del fòrum, la gent poc a poc es coneixia i volia fer partíceps de les seves aficions a d’altres forumeros. Així ... estem llegint llibres, anant al cinema, escoltant música i anant al teatre per a culturitzar-nos i poder moderar. Al febrer vaig anar a la meva primera calçotada i va ser ocasió, un altre cop, per conèixer a més forumeros i fer pinya. Al maig vam celebrar els 1000 dies d’amicsrac1 i va ser tot un èxit. Vam donar el premis amicsrac1 en mà a alguns treballadors de RAC1 que van venir especialement, i com a record de la trobada anual vam rebre una samarreta butanita i una ràdio que només sintonitza RAC1. Ha anat passant la temporada, una temporada en la que m’he aficionat especialment al FórmulaCAT del Xavier Sanjuan, programa amb el que he aprés moltíssim de música i de com fer bona ràdio. Fa uns dies que la bamba i jo ens hem repartit el pastís, ara m’encarrego només d’espectacles, però ja se sap que ens sentim tot el fòrum com a nostre. Després de la farra virtual que ens fotrem avui, només espero que arribi l’octubre per anar a la trobada forumera a l’Empordà.

Inici de temporada i no sabem que és el que ens esperarà a partir del dilluns 4 de Setembre del 2006.

Felicitats pels tres anys d’amicsRAC1 i per molts anys més!!

4 comentaris:

  1. 3 anyets deu ni do.. jo no fa tant que hi participo però si que he notat que hi ha un ambient molt familiar. Dóna gust.

    ResponElimina
  2. no trobava el lloc per escriure i aquest post segur que és el millor :).
    Nomès felicitar-te per aquest blog tan collonut!!


    Salut i peles !!!!!!!!!!

    Àlex Martínez

    ResponElimina
  3. Qui ho hauria dit tres anys enrera que tot això ens portaria fins aquí... Han passat tantes coses des de llavors que al final se m'obliden. El que sí queda és l'ambient, la sensació de bon rotllo... i, sobre tot, queden els amics i les persones que hem anat coneixent durant aquest temps.

    il Capo.

    ResponElimina
  4. No se com he trobat aquest missatge desprès de gairebé un any de ser escrit, permet que us desitgi molta sort en aquesta etapa que esteu apunt de començar.

    Una forta abraçada, Blaze

    ResponElimina