24 de març 2007

Els amants (Vicent Andrés Estellés)

Passion (Bettina Salomon)



ELS AMANTS

La carn vol carn.
Ausiàs March



"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."




LOS AMANTES

La carn vol carn.
Ausiàs March



"No había en Valencia dos amantes como nosotros.

Ferozmente nos amábamos de la mañana a la noche.
Lo recuerdo todo mientras tiendes la ropa.
Han pasado años, muchos años; han pasado muchas cosas.
De pronto aún me atrapa aquel viento o el amor
y rodamos por el suelo entre abrazos y besos.
No comprendemos el amor como una costumbre amable,
como una costumbre pacífica de cumplidos y telas
(y que nos perdone el casto señor López-Picó).
Se despierta, de pronto, como un viejo huracán,
y nos tumba a los dos en el suelo, nos junta, nos empuja.
Yo deseaba, a veces, un amor educado
y el tocadiscos en marcha, negligentemente besándote,
ahora un hombro y después el lóbulo de una oreja.
Nuestro amor es un amor brusco y salvaje,
y tenemos la añoranza amarga de la tierra,
de andar a revolcones entre besos y arañazos.
¡Qué queréis que haga! Elemental, ya lo sé.
Ignoramos a Petrarca e ignoramos muchas cosas.
Las Estancias de Riba y las Rimas de Bécquer.
Después, tumbados en el suelo de cualquier manera,
comprendemos que somos unos bárbaros, y que esto no puede ser,
que no estamos en la edad, y todo esto y aquello.

No había en Valencia dos amantes como nosotros,
porque amantes como nosotros se han parido muy pocos."

50 comentaris:

  1. El meu preferfiot d'Estellès és "La collita" (Passen els dies, i pengen / llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes). Però està clar que el que has escollit tú és força més vital i optimista. b7.

    ResponSuprimeix
  2. Que se quite el Neruda y todos esos cursis, este Vicente Andrés sí que sabía lo que era amar, sin retorcerlo todo con bellas palabras, el amor apasionado debe ser así, directo, salvaje, irracional, hermoso, imperecedero, el resto son rollos de primavera.

    ResponSuprimeix
  3. vaja, veig que t'agrada la carn

    ResponSuprimeix
  4. No hi havia a València dos amants com nosaltres,
    car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs

    ResponSuprimeix
  5. eso, eso, cursiladas las menos (el poema, bellísimo). mejor la verdad (la de la carne pecadora), toda ella redonda y turgente. y gracias, como siempre, por la traducción (no porque no se entienda en su lengua original, sino por el esfuerzo).

    ResponSuprimeix
  6. que hermoso poema.

    "amantes como nosotros se han parido pocos" definitivamente se quedará en mi mente por mucho mucho tiempo.

    saludos.

    ResponSuprimeix
  7. Gustándome a mí también las cursiladas, siendo yo un cursi de pro, este poema es, cómo decirlo, arrebatador o poderoso o ponga usted un adjetivo de esos enormes. Gracias por (en mi caso) darlo a conocer.

    ResponSuprimeix
  8. Pues cada vez que lo leo me gusta más y más, precioso vivir un amor tan intenso... y todas estas palabras recibidas virtualmente en un mail.

    ResponSuprimeix
  9. eixe poemaa en kastellà queda molt mal! el poema és en valencià, així que ixa traducció n es legal!!

    ResponSuprimeix
  10. Hola! He arribat aquí buscant una traducció de "Els amants" (m'ha fet mandra fer una cosa que de ben segur algú altre havia fet abans i millor)i ha estat una agradable sorpresa trobar-te. Tornaré sovint.

    T'agafo la traducció pel meu blog (amb menció, és clar).

    felicitats

    Judith

    ResponSuprimeix
  11. Gràcies arati/Judith per les felicitacions, per la menció i per l'interès en aquest poema i la traducció per a poder fer-ne difusió.
    Doncs sí, també ha estat una sorpresa que et passessis per aquí... espero tornar-te a veure per la huerta i que deixis els teus comentaris.

    ResponSuprimeix
  12. muy bello el poema pero que conste que ninguno como los poemas de futbol del RCD Espanyol

    ResponSuprimeix
  13. Sí que es bello, aunque espero que amantes como estos pueda haber en todos los lugares, los iremos buscando mientras damos las gracias a Vicent Andrés Estellés. Muchas gracias por tu comentario Andrés.

    ResponSuprimeix
  14. a sio presioso,eztupendo

    ResponSuprimeix
  15. a ivet li agrada la carn

    ResponSuprimeix
  16. a blay li agrada molt més, es obvi.

    ResponSuprimeix
  17. a blay li agrada el peix

    ResponSuprimeix
  18. la tatiana té 2 amants a valència, que ho sapigueu!!

    ResponSuprimeix
  19. Els seu amant se anomena cristian

    ResponSuprimeix
  20. y estan molt enamoratats.
    felicitats cristian y blay.

    ResponSuprimeix
  21. i el amant de tatiana es la sandryi ruben

    ResponSuprimeix
  22. y l'altre amant és ruben!

    ResponSuprimeix
  23. la nuria i la ivet tenen relacions sexxuals

    ResponSuprimeix
  24. a ruben li agrades més tú blay reconeixelo.

    ResponSuprimeix
  25. i blay y ruben també.

    ResponSuprimeix
  26. deu meu relacions sexuals?
    Que PUTES

    ResponSuprimeix
  27. ivet viola al ruben!!!

    ResponSuprimeix
  28. l'únic que cobra açí ets tú.

    ResponSuprimeix
  29. no, eso tú.

    ResponSuprimeix
  30. les putes sou vosaltres blay cristians
    maricons.

    ResponSuprimeix
  31. més d'una xiqueta ven ací el seu cos per a poder menjar... (ivet, nuria, tati......)

    ResponSuprimeix
  32. i tu tats eres un fresca

    ResponSuprimeix
  33. i tu un maricon cristian puto.

    ResponSuprimeix
  34. marico?????qui estava amb dones ahir tats

    ResponSuprimeix
  35. molt bonic.

    ResponSuprimeix
  36. Segur que en Vicent t'ho agairia, darrer Anònim ;)

    ResponSuprimeix
  37. Simplement preciós.

    ResponSuprimeix
  38. Des d que vaig llegir aquest poema a l'institut se'm va quedar gravat per sempre en la memòria...no hi havia a València dos amants com nosaltres...genial ;)

    ResponSuprimeix
  39. Gràcies pel comentari, de fet és genial quan se't queda gravat i el pots viure ;)

    ResponSuprimeix
  40. A mi se'm va quedar gravat quan el vaig escoltar recitat pel mestre Ovidi Montllor :)

    ResponSuprimeix
  41. Això va ser tot un luxe, que no et fugi de la memòria ;) Ah, i gràcies per aparèixer per aquí.

    ResponSuprimeix
  42. Ni Neruda ni otro poeta menos contemporàneo a Estellés "se quitarán" como dices, porque ellos son los que han labrado la poesia y el amor irracional des de el principio de esta. Ya los trobadores hablaban de amor, un amor visto como un tabú para la mentalidad de la època, dónde un hombre no era de una sola mujer. Salinas, Neruda, Machado, Gerardo Diego, Juan Ramón Jiménez, Àusiach March,.... todos ellos han hablado de amor y tienen poemas maravillosos que giran en torno a este tema. El amor del que hablan ellos es un amor más puro, más pasional y más bello que lo que tu puedas llegar a imaginar. Te aconsejo que leas a estos autores para que aprendas a apreciarlos como padres de la poesia que son. Luego podrás hablar, miestras, callarás.

    ResponSuprimeix
  43. Estellés val molt la pena ho se i és, per mi, un dels millors poetes en llengua catalana. Però no podia permetre que "el otro anónimo" menyspreees d'aquesta manera als clàssics.

    ResponSuprimeix
  44. Hi estic d'acord amb tu. Sento especial admiració per la poesia de Pedro Salinas i poetes com ell només s'ha parit un!!
    Vicent Andrés Estellés: és genial, m'encanten els seus poemes: em fan sentir tendressa i melangia molt dolçament.
    Gràcies per publicar-lo al teu blog!

    ResponSuprimeix
  45. q mierda de imagen!!!, hubieran puesto uno mas bonito

    ResponSuprimeix
  46. Si pudieras representar de otra manera la pasión...

    ResponSuprimeix
  47. Si pudieras representar de otra manera la pasión...
    q tiene q ver eso con la imagen??
    la imagen es fea y punto

    ResponSuprimeix
  48. el poema si esta bn , pero la imagen, ya te dije pon otra mejor xD

    ResponSuprimeix