12 de novembre 2007

Moments que passen, que es queden


Després d'un cap de setmana tan suau,
de cotó,
que passa com un núvol,
amb olor de maduixa.

Que passa però que es queda,
aquí dintre,
de tu i de mi.

No me'n sé avenir,
que tot això passa,
que en vull més.

Encara m'he desperar unes hores,
per un cap de setmana comprimit,
en quatre hores,
amb un sopar i una lectura a molt estirar.



|CASTELLANO|
Momentos que pasan, que se quedan

Después de un fin de semana tan suave,
de algodón,
que passa como una nube,
con olor a fresa.

Que pasa pero que se queda,
aquí dentro,
de ti y de mi.

No se hacerme a la idea,
que todo esto pasa,
que quiero más.

Aun debo esperar unas horas,
para un fin de semana comprimido,
en cuatro horas,
con una cena y a lo sumo, una lectura.


4 comentaris:

  1. Per sort no en tenies res a dir hui!

    ResponElimina
  2. LoveSick, a voltes hi ha moments en que vols verbalitzar sensacions perquè estàs a distància o perquè simplement vols fer-ne partícip els altres. Hi ha moments que passen i alhora es queden, interessant, no t'hi ha fet pensar?

    ResponElimina
  3. Adso de Melk13/11/07 19:44

    La vida és feta de moments. I tots passen. Només que alguns els atrapem i els banyem en or.

    ResponElimina
  4. Adso, sí tots els moments passen, fins i tot tu has passat per aquí, i sí, només alguns els atrapem, en aquest cas el teu comentari ha quedat atrapat al meu hort. M'ha agradat molt això d'atrapar els moments, al cap i a la fi, sempre hi han estat però fugen ràpidament de les nostres ments. La única opció que tenim és capturar-los i momificar-los, no hi ha millor manera que momificar-los banyant-los en or.

    ResponElimina