02 de març 2009

Diari d'un malalt d'amor - XI Premis Tirant


Nacida para amar II by AlegriaDeLaHuerta


Sin saberlo... lo tenía en casa.

Diari d'un malalt d'amor
IVAC-La Filmoteca 20h
XI Premis Tirant

11 comentaris:

  1. Esa piedra la tienes desde octubre :)

    Me baje el docu de Agnes, pero todavia no lo he visto...

    ResponElimina
  2. No, esta piedra es nueva... volví a ir... y me la dio el actor que protagoniza Diari d'un malalt d'amor.

    ResponElimina
  3. peter punk3/3/09 20:05

    Qué bonita! Desde luego el odio nunca es una buena opcion!

    ResponElimina
  4. Gràcies3/3/09 23:42

    Enmig d'aquella carnisseria, el cap dels 'Celeres' ordenà: "Traguen els frens dels seus corcers i a brida abatuda cap endavant".

    [No són 97 sinó 99. ;)]

    ResponElimina
  5. Núr, ;)

    peter punk, nunca lo es.

    Gràcies, gràcies - valgui la redundància - per les teues paraules. No sé qui ets, bé... per la familiaritat de la darrera part t'he de conèixer però ara no hi caic, manifesta't! Com deia a la seva tropa el cap dels Celeres, serà qüestió de tirar endavant.

    ResponElimina
  6. alegría4/3/09 22:01

    Me había dado cuenta que el diseño de las letras eran distintas, pero pensé que era retoque ;)

    Reflexionando... en realidad, ¿cuando se odia se deja de amar, o se deja de amar con la indiferencia?

    Odiar es nefasto, te destruye; aunque si odias primero has amado. Pero la indiferencia... puede ser buena para ti, pero matas a la otra persona. La frase "la indiferencia lo cura todo" no es correcta. La buena es "el tiempo lo cura todo, la indiferencia mata".

    :(

    ResponElimina
  7. alegría, no sé retocar fotografías así que eso sería una audacia para mi ser. La indiferencia no creo que tenga nada que ver con el amor, es una actitud humana, pésima pero humana.

    ResponElimina
  8. Gràcies.... argggg... quina sorpresa ahir quan per fi ho vaig comprendre tot. Sembla mentida com un missatge tan misteriós pot arribar a aclarir-se en un instant, simplement deixant que els esdeveniments segueixin el seu curs ;) Efectivament són 99! Gràcies de nou, ara sí pel llibre i per aquesta poesia que no se sap si és assaig, narrativa, prosa poètica o poema en prosa.

    ResponElimina
  9. Gràcies una altra vegada11/3/09 00:21

    Gràcies Alegria pels teus ulls. Efectivament són noranta-nou i efectivament "No hi ha res com sentir el vent a la cara i seguir fent coses per primer cop". Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Gràcies una altra vegada, només espero que el vent a la cara no deixi de córrer i que mai se'm creuï per davant cap homenot d'aquests amb un buga entapissat amb lleopard. Una abraçada de nou.

    ResponElimina