Heteropensacions vol.8

Temps per a tornar a agafar paper i llapis, desfer les teranyines i veure si la inspiració encara no ha fugit de por. Temps per a tornar.

A l'hospital està plovent i els malalts pugen al terrat per obrir la boca i sentir com l'aigua els mulla les entranyes. No hi ha res més a fer, esperar a que arribin els bombons i la llitera per endur-se't a quiròfan. A l'hospital està plovent.

Ara que ja està tot decidit penso que encara sóc capaç de poder modificar les lleis de la natura i fer que tot torni a ocupar el seu lloc, el que en aquell moment era adient. Ara ja està tot decidit.

Entraràs per la porta sense abaixar la teva mirada, sense donar una mínima opció a que la fosca ens embolcalli en un dia tan assolellat com és aquest. Avançaràs pas a pas amb les mans a les butxaques buscant el forat cosit i resseguint-lo. Entraràs per la porta.

Sense cap mena de dubte estarem tots disposats a passar la millor de les nostres vetllades. Recordant allò que va ser real i que ara ens sembla tan fictici. Tanta felicitat no podia coincidir, havia de ser una invenció, una mena de suïcidi col·lectiu a mans d'una felicitat preocupant. Sense cap mena de dubte.