08 d’abril 2008
De memòria fugissera
|CATALÀ|
De memòria fugissera
Sempre ha estat així,
fugissera de mena.
No se'n pot estar de fer cabrioles.
Fer-me pensar que ho retinc tot
per després adonar-me que
només l'aurèola hi queda.
La vellesa, ai la vellesa.
Vellesa permanent amb imatges passatgeres.
Romanen olors, sensacions, llampades.
Un món de peces que m'enrajolen.
|CASTELLANO|
De memoria fugaz
Siempre ha sido así,
fugaz por naturaleza.
No puede evitar hacer piruetas.
Hacerme creer que lo retengo todo
para después darme cuenta que
solo queda la aureola.
La vejez, ay la vejez.
Vejez permanente con imágenes pasajeras.
Permanecen olores, sensaciones, destellos.
Un mundo de piezas que me alicata.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
....lo que retenemos también es importante, porque nos recuerda tanto los momentos felices, y como poder repetirlos, como los momentos malos y como poder evitarlos.... ;)
ResponEliminaolvidar el olvido cada noche... a mi me parece que es la única esperanza que nos queda.
ResponEliminaMe gusta la metáfora, un mundo de piezas que me alicata.
ResponEliminaAyy las piecitas, son tan importantes.
ResponEliminaMe gustó mucho, es más, me hacía falta leer algo así.
un besazo
La aureola es lo que suele quedar y con el tiempo sólo su recuerdo.
ResponEliminaBuen poema.
Besos.
aix, la memòria! jo hi ha coses que sempre oblido! se m'escapen! i tot i que intento dur una agenda, no me'n surto! jo no en diria vellesa, en dic "no viure tan estressada"! abans tenia el cap més "a puestu", prò ara he decidit que puc viure més tranquil·la. :)
ResponEliminahumilde, totalmente de acuerdo pero el poso que dejan suele ser tan leve a medida que pasa el tiempo, poso leve y endulzado generalmente.
ResponEliminamago tago, una esperanza luchadora!
Mordisquitos, lo que pasa es que las traducciones juegan a veces a favor y otras contra ti y contra el texto en sí. En este caso el original en catalán tiene una musicalidad en la fonética de las palabras que no tiene en castellano. De todas maneras, en el caso de esta última metáfora podríamos decir que la traducción le da un toque diferente, ni mejor ni peor ;)
lamaladelapelicula, esas pequeñas piezas que forman nuestra persona. Qué orgullo que te haya gustado y encima cayese el día que necesitabas algo así. Un beso de vuelta!
TOROSALVAJE, muchas gracias por tu comentario y más viniendo de ti... un poeta nato.
Núr una cosa són les coses a fer, els aniversaris, les cites, les bodes, les comandes... aquestes són fàcils d'oblidar i difícils d'organitzar, així que el millor és una bona agenda i no només escriure-hi, sinó també consultar-la ;) Però què passa amb aquelles experiències que tenim, bones o dolentes, i que la nostra pròpia naturalesa tendeix a aureolar-les. Una abraçada per tu cada cop que passis per aquí ;)
Si és una abraçada per cada cop que entri, potser que les cobris, que encara et faries ric! hihi
ResponEliminaPel que fa a oblidar experiències... Sempre he pensat que sóc força rencorosa, allò de perdono prò no oblido, prò sovint m'adono que hi ha experiències dolentes (sobretot discussions) que no recordo, com si la meva ment les hagués llançat a algun lloc irrecuperable. Crec que recordar coses dolentes, segons com, no cal. Les que ens ensenyen a aprendre sí, prò les rucades, les que no són importants per a nosaltres, les oblidem (o més val que les oblidem) perquè no signifiquen res, perquè no ens han aportat res, o perquè, en realitat, no eren pas tan importants. Sovint recordo les conseqüències de les males experiències, prò no com van començar...
Ok, però a tu no te les cobres, per una que entra nova i no sé ni com ha arribat a parar aquí, i a sobre tornes i em fas més visites ;)
ResponEliminaSuposo que de les males experiències és millor només quedar-se amb l'ensenyança o amb el missatge final... però no calen els detalls.
El que sí és curiós són aquelles sensacions que et queden de les coses després del pas del temps. No queden imatges ni fotografies sinó sensacions, colors, olors, moviments... com una mena de petits déja vus que piquen a la teva ment de tant en quant.
Buen poema, y su entrada sobre el patetismo estuvo genial ;)
ResponEliminasaludos!
pd: dejo mi blog x si se anima a visitarlo http://indiependenciacultural.blogspot.com
Gracias por haber llegado aquí, que te gustase y dejases un comentario. No dudes que me pasaré por tu casa a ver qué tienes ;)
ResponElimina