Ahhh by tlh3rdIntentant invertir les nostres tendències parlem cada dia. Una mena de balanç fet després de pondre's el sol, la darrera batalla diària entre tristols i alegrols. Sabem qui guanyarà la guerra mentre les batalles feixugues ens espremen els ànims. Qui no té un all té una ceba i amb tot això fem un bon sofregit. L'olor arriba de la cuina mentre tu fas macarrons per a tot aquell qui s'apunti però es contraposen les intencions i esperances d'uns i altres. Et sento, em sents i poc a poc anem curant les ferides mirant al futur, sabent del cert el que passarà. Tan lluny però alhora tan a prop... Vaig amb el mans lliures, crida una mica més que no et sento!... Estirar-me al sofà i poder parlar amb tranquil·litat, cridant i lliurant una mica d'aquesta adrenalina no excretada, riure de les rucades que ens inventem, relativitzar tot allò que ens amoïna. Desconnectadament connectats ens sortirem de les nostres circumstàncies.
Fes-me cridar,
fes-me riure,
fes-me fer el que calgui...
fes.
|CASTELLANO|
Entre alegrols y tristols
Intentando invertir nuestras tendencias hablamos cada día. Un balance al ponerse el sol, la última batalla diaria entre tristols y alegrols. Sabemos quién ganará la guerra mientras las duras batallas nos esquilman los ánimos. Qui no té un all té una ceba y con todo esto cocinamos un buen sofrito. El olor llega de la cocina mientras cocinas macarrones para quien quiera pero se contraponen las intenciones y esperanzas de unos y otros. Te oigo, me oyes y poco a poco mirando al futuro vamos curando las heridas, sabiendo a ciencia cierta lo que pasará. Tan lejos y tan cerca a la vez... Voy con el manos libres, chilla un poco que no te oigo!... Estirarme en el sofá y poder hablar con tranquilidad, chillando y liberando parte de esta adrenalina no excretada, reír de las burradas que nos inventamos, relativizar lo que nos preocupa. Desconectadamente conectados podremos superar nuestras circunstancias.
Hazme chillar,
hazme reír,
hazme hacer lo que haga falta...
haz.
Las conexiones son más complejas de lo que parecen.
ResponEliminaTe dejo que me invites a un plato de macarrones cuando quieras xD.
Los haces tú?
me parece ke los macarrones son marca registrda mia.....pero te invito a unos de gustosos glog......
ResponEliminael text es superfalagador....GRACIES!
fes!!!!
xals
...siempre dudaré de la ciencia cierta
ResponEliminaÉs tan i tan suggerent...
ResponEliminaEl llegiré de nou.
ResponEliminaI és que m'agraden els macarrons i relativitzar tot allò que...
ResponEliminaglog, como has podido ver los macarrones estos no los hago yo... los hacía Xals. De todas maneras, te puedo cocinar lo que sea ;) Sí, las conexiones son complejas tanto como todas las posibles que puede haber entre dos personas... es tan fascinante la naturaleza humana!
ResponEliminaXals, el text és realitat. Et mereixes aquest text i més, moltíssimes gràcies per ser-hi, sempre.
mikkonoss, todo se debe comprobar... pero en este caso confiamos en que haya luz al final del túnel, de una naturaleza u otra, pero la habrá!
Jeroni Maleuff, la relativització hauria de ser una pràctica obligatòria... si no al final ens tornem bojos. Els macarrons poden ajudar, està clar... ara per ara qualsevol cosa calenteta que ens faci passar aquest fred s'agraeix ;) Gràcies per tornar, llegir i rellegir... i permetre que deixar la lluna allà on està.
Tan lluny però a l'hora tan a prop...
ResponEliminaI quan és a l'inrevés?
Un petó, Alegría.
Quan és a l'inrevés aleshores tenim un gran problema. Un petó!
ResponElimina