Estic aquí, sola, sense tu a la vora i és com si alguna cosa fallés en aquest viatge. L'absència m'omple i em cala fins al fons del cor fins a treure'm les ganes d'anar a on sigui o fer qualsevol cosa. [...]
|CASTELLANO|
Sin saberlo, infidelidades...
Estoy aquí, sola, sin ti cerca y es como si alguna cosa fallase en este viaje. La ausencia me llena y me cala hasta el fondo del corazón hasta quitarme las ganas de ir donde sea o hacer cualquier cosa. [...]
27.VI.08
|CASTELLANO|
Sin saberlo, infidelidades...
Estoy aquí, sola, sin ti cerca y es como si alguna cosa fallase en este viaje. La ausencia me llena y me cala hasta el fondo del corazón hasta quitarme las ganas de ir donde sea o hacer cualquier cosa. [...]
27.VI.08
la soledat és una sensació fugissera...vivim en un món ple de coses...que a voltes ens lliguen i encadenen i d'altres ens deixen lliures i sols
ResponEliminaUn joglar perdut al bosc
Joglar perdut al bosc, m'agrada el teu nom i la teva condició. No sé com des del teu bosc has arribat a trobar-te aquí, a aquest hort, tanmateix moltes gràcies per les teves paraules.
ResponEliminaLa sensació de la soledat potser és fugissera, però quan realment estàs sol és una cosa que cala als ossos, i molt... com una grip mal curada que afecta fins i tot l'ànim. Cal trobar la justa mesura entre l'espai per un mateix i l'autenticitat, i el fet d'agafar allò que més ens convingui d'aquesta societat overflow que ens envolta.
Lo has clavado.
ResponEliminaNo serás tú la vecina que me mira al subir las persianas cada día no? :P
Eing??? glog... explícate... o le deberemos preguntar a tu vecina?
ResponElimina