El quid de la qüestió! I de sobte va arribar aquell maleït "primer" cabell blanc, tot mono desafiant el pas del temps. El problema no és el seu color en si, el problema és... Enfí. Petons!
@laralala... el problema no és el primer, més aviat el primer que veus o el primer que apareix a la part frontal ;) ...però en realitat és que, tant de bo tots els nostres problemes fossin així ;)
oh... no les entenc aquestes coses, a mi m'agrada tenir cabells blancs :)
ResponEliminauna abraçada!
tu feies anys un dia d'aquests, no? ... i jo que no me'n recordo de quan, ais...
ResponEliminaPer molts anys! ;-)
hay que cortarlo con tijeras
ResponEliminasi te lo rompes ne brotan tres
@elur, just a la fusta... els cabells blancs no són el problema o, si més no, un problema ;) Gràcies ;)
ResponElimina@el etranjero... pues toda la vida que me los arranco... mi tía me daba 5 pesetas por cada cana ;)
El quid de la qüestió! I de sobte va arribar aquell maleït "primer" cabell blanc, tot mono desafiant el pas del temps.
ResponEliminaEl problema no és el seu color en si, el problema és...
Enfí.
Petons!
@laralala... el problema no és el primer, més aviat el primer que veus o el primer que apareix a la part frontal ;) ...però en realitat és que, tant de bo tots els nostres problemes fossin així ;)
ResponElimina...Por qué esa discriminación con los blancos, no es acaso pelo igual, si lo arrancas, no lo siente giual, es que acaso no se lastiman...
ResponEliminaDe hecho creo que los pelos no sienten nada, en realidad no son más que un saco de basura de proteínas.
ResponEliminaNo me digas que AHORA te has encontrado con el primero...
ResponEliminaNo me encontré con el primero sino con el primero efectivamente visible por mi misma, o quizás no era eso y era simplemente una reflexión.
ResponElimina