New year... new moleskine by AlegriaDeLaHuerta

En les darreries d'aquest 2009 que poc a poc esgota les darreres llums sento les tecles d'un Satie que es remou al fons de l'estança. Un any que ha estat ple de molts moments i buit de tants d'altres, perquè fins i tot allò que no passa forma part de la realitat. El silenci entre cadascuna de les notes, ara blanques ara negres, va fonent-se entre aquests records que capturats m'alimenten i que a mesura que passen els segons, les hores, les setmanes i els anys es van engreixant. En uns instants estarem en una altra dècada , la veig amb una llum especial a parts iguals intensa i boirosa. Testimonis de tot allò que es crea i es destrueix al nostre voltant en la simfonia d'una vida que contínuament crea versions de nosaltres mateixos. Marquem un tempo més o menys marcat però cada cop hi ha més instruments a l'escenari i més espectadors a la platea, en aquest cas no hi ha balconades.

[...]jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.

Raimon

29.XII.09