A la mà bitllets de somnis cap a l'Orient. D'una boda enmig de la muntanya, compartint diversos dies, sense etiquetes ni formalismes. Només tu, jo i un escenari. La resta seran personatges de cartró pedra amb un pomelo xinès a les mans. La música la farem amb els peus, pitjarem el rec i ens farem una peli dogma. Però res de tot això és real, els somnis somnis són... fins que els fem realitat.
Et convido a un croissant,fem una vichysoisse, si vols fer una fondue en un bon restaurant. Saludarem al xef, brindarem amb xampany, menjarem petit fours, semblarem dos infants. Anirem als Melies en sessió Nouvelle Vague,i veurem tots els films D'en Truffaut i d'en Godard. Et cantaré Jaques Brele des de la torre Eifel.Farem com l'Amelie, en moto per Paris. Pujarem a la suite, t'untaré de foie-gras. Fem un quadre avantgarde amb patè de canard. Agafarem la roulotte, seguirem els del Tour, i ens pararem a Andorra a comprar-te un perfum...
ResponEliminaGenial culé!! Quina lletra més adient a la meva entrada. Els coneixia, però no els havia escoltat i menys aquesta cançó... m'agrada! Moltes gràcies! Benvingut/da!
ResponElimina