Pots durar un segon i mig,
un minut i mig,
una hora i mitja,
una setmana i mitja...
qui sap si més.
un minut i mig,
una hora i mitja,
una setmana i mitja...
qui sap si més.
Not mirar! by AlegriaDeLaHuerta
Deliciós aquest riure, mig ofegat per la por a ofendre. Però lluny d'aturar-nos se'ns contagia. A tu et dóna per riure, a mi per plorar. Tant se val. Tu ets explícit, jo implícita. Tant se val. Tant se val, si al cap i a la fi a tots dos ens dóna vergonya. Ens amaguem darrera d'una reüllada o d'un somriure. Un NØT MiRAR! de picardia enrajolant. Cal preguntar-se què és allò que gravat a ferro roent brolla del nostre interior i lluny de posar-nos en evidència ens fa sentir molt més propers.
Dulce magnetismo:
dos cargas opuestas
buscando lo mismo...
dos cargas opuestas
buscando lo mismo...
Deseo (Jorge Drexler)
M'agradat aquest post! :=)
ResponEliminaPD: Continuo pensant que en la foto surts sexy (i ja s'han acabat falles)...
M'ha agradat molt com ho has explicat: dues persones diferents però properes... :)
ResponElimina@Vinz, me n'alegre. Continua pensant-hi, continua ;) ...aleshores és la síndrome post-Falles. Podria penjar la versió en gran, al Flickr, de fet un bon amic ja em va dir que si la penjava tindria molt èxit... però no se'm dona gaire bé lo de posar ordre a la cua de pretendents :p
ResponElimina@Marta M.Q., gràcies... a voltes calen diferències per arribar al cor dels altres. La diferència ens alimenta, ens posa al límit del penya-segat de les nostres idees.