Sant Jordi de 10

Creo en ti,
Inagotablemente en ti
Como tu, que confiaste en mi saber,
Creo en ti, solo en ti.


Y despertar a tu lado,
cada amanecer,
hacer rodar mis labios sobre tu piel,
creo en ti.

Pienso en ti

(Duncan Dhu)

 Sant Jordi by kodachrome65

No calen gaire coses per a fer que una jornada sigui especial, la d'avui, la d'ahir o la de demà, tots els dies ho poden ser, totes ho han de ser. Hi ha llibres escrits, de d'alt a baix, aquells que ja estan tancats amb un inici, nus i desenllaç. Aquells en els que no hi pots aplicar allò del Tria la teva aventura. Mai hi pensem, però també hi ha llibres en blanc. Blogs, blocs de notes, vides senceres encara per escriure. Em despullo de la meva pell, l'embolico en un bonic farcellet i, avui dia de Sant Jordi, te la regalo per a que hi escriguis un història ben bonica. La meva, la teva. Imagina't a la casa del penya-segat...

Quizás

... entonces pensé que si aquel día le hubiera llamado, él hubiera salido más tarde y quizás no hubiera tomado parte en aquel accidente, o quién sabe si hubiera estado hablando conmigo mientras ocurría y de alguna manera yo hubiera estado allí presente.

Por encima de cualquier elemento

 Bombero by ƒ e r e l m a ƒ e

Después de tanta estimulación a base de chocolate la cola ha perdido su sabor junto con su efecto. El terapeuta ha presionado durante una larga hora ese punto que te produce un pinchazo agudo. Nada parece haberse arreglado, el cosmos sigue intacto y los satélites de la ESA también. Todos parecen tan atareados y a ti solo te pican las pestañas devolviéndote a la mente una noche con portazos continuos debido al viento. Chillidos de frío, frío a modo de socorro por fuego, que pena que no llegase a oídos de unos buenos bomberos. Esos que dibujan su silueta frente al fuego a la vez que muestran esa entereza solo propia de alguien que está por encima de cualquier elemento.

30.III.10

Anònims

Qui n'ha begut

En tindrà set tota la vida

Qui n'ha begut (Mishima)

Pastelosos i xicletosos anònims del món, torno a ser entre vosaltres. Sí, ho reconec. Hi ha malalties de les que mai ens arribem a curar i sempre acabem caient-ne en la temptació. Desitgem trobar-nos a les seves urpes, perquè la dolçor de l'experiència allunya ràpidament l'aspror de la desfeta. Quina diferència hi ha entre l'heroïna, el dissolvent, el quitrà, els corticoides i això; res de res, res de res, abans o després tots acabarem recorrent a la metadona. Sense voler-ho ens trobarem dient que volem que duri per tota la vida, per l'eternitat còsmica dels nostres àtoms, tot i que durant l'anterior recaiguda vam prometre'ns que només hi ha companys momentanis de viatge, moments que acompanyen les nostres ànimes viatgeres. Però de nou recaurem en aquesta espiral d'hormones dopants catalitzadores d'un procés que es troba en un punt de no retorn perillosament bonic.

Funcions de fronton

No saps on mirar, on adreçar-te, a qui trucar, a qui posar una espelma... el teu servidor de correu et torna un correu que acabes d'enviar. La persona ha desaparegut, s'ha esfumat i els seus bits han deixat d'existir, s'han barrejat amb la resta de pols còsmica que ens rodeja. Cada cop porto pitjor les defuncions virtuals, la pèrdua del rastre d'aquells que en algun moment han pogut compartir una nit amb la teva vetlla. On envio les flors, a qui comunico el meu condol. Llàgrimes que es queden atracades a la comissura de les tecles i no saben com arrencar. Tornes a enviar el correu i de nou arriba a tu com si estiguessis jugant la gran partida de fronton del segle contra tu mateixa.

Yo soy yo, ni me cambio ni freno

ni vuelvo al pasado

yo siempre acelero, yo...

Me tienes contenta (Pastora)

Hola Dietrich,

és una pena quan un no pot escriure en llibertat i mostrar els seus sentiments... aleshores tot passa a ser descafeïnat, diluït, mentida. A mi un cop em va passar amb mi mateixa, m'autocensurava perquè no volia reconèixer els meus sentiments, i vaig decidir deixar d'escriure. Prengui-s'ho com un descans per a poder contemplar el que passa a l'exterior i viure més intensament el que passa a l'interior. Estaré a l'espera de noves funcions al seu kabaret, faci'm un toc quan torni a pujar a l'escenari. Mentrestant pot seguir mirant pel forat del pany de la meva huerta.

Una abraçada i no dubti en enviar-me llavors si necessita qualsevol tipus d'ajuda,

AlegriaDeLaHuerta

Filtres

Capes d'irrealitat by AlegriaDeLaHuerta

Acostumar-te a que la majoria d'allò que fas és un fracàs. Els resultats no acompleixen les teves expectatives. Acceptar que tot allò que en un primer moment fas esperant un resultat perfecte, aquell ideal que només resideix en la teva ment, no es tradueix en un resultat ideal sinó format per totes aquelles imperfeccions que et diuen que ets real. Et serveix per aprendre d'aquelles decisions errònies passades, però tot allò recorregut sembla quedar-te molt enrera. Les petjades ja li han passat per sobre i et costa revisitar-les per a aprendre com evitar aquelles imperfeccions que resideixen en tu. Potser ja tens un filtre que et fa veure com a normals aquells desenfocs o desenquadres de la vida.

11.XII.09 

Massa Crítica - 2 Abril - ...on el temps no passa mai

foto: arxiu fotogràfic familiar J. Muñoz
maquetació:  ƒ e r e l m a ƒ e

...on el temps no passa mai

Primer divendres d'abril 2o1o

Massa Crítica València

19;3oh Plaça Mare Déu
València