No sé en quin moment vaig deixar d'escriure d'aquella manera. Era una escriptura que sortia dels budells, directa i corrosiva. Unes lletres que em bullien al cap i em cremaven als dits. Però ja no, ara se'm compliquen al cap i entortolliguen les neurones fins que s'entrebanquen i fan que la meva cara es doni de cabotaes contra la paret. Abans no pensava, no meditava, no projectava i ara ja res és natural. Res no arriba a ser metàfora de mi, ni de tu.
Touché.
ResponEliminaAls oasis sempre hi són benvingudes les visites. Coses de la solitud, suposo. Una abraçada molt gran també per tu, Alegria!
Potser la solitud es pot dissimular durant l'instant que dura un cafè...
Elimina