05 de maig 2009

Somatización


Dolor de cabeza
Una herida de pedal
Insensibilidad emocional
Palpitaciones en el ojo derecho
Dos cistitis, una de ellas crónica
Dos picadas de mosquito, una rebelde
Despertar-se antes y durante la noche

Esta fue la vez en la que más rápido somaticé algo que no marchaba.

Finalmente, una sensación de vida descafeinada.


6 comentaris:

  1. Pareix ser que ha estat un mes fotut per a tothom. Desitje que tot millore, i que el bon temps que pareix que per fi ha arribat, et porte noves ilusions, noves forces, i molta alegria ;).

    ResponSuprimeix
  2. Amiga viatjera:

    La vida és plena de coincidencies, i mira per on he caigut en el teu blog quan cercava un altre cosa. Però em fa gracia ..coincidir amb la percepció teva de la vida descafeinada. Tots patim de rutines que ens atrapen com una xarxa caçadora... que ens fa por perdre-les i a la vegada ens van atrapant lentament i volem fugir, crec que la vida és això: un anar de xarxa en xarxa amb estones de soletat pel mig. Viu, mira i nodreix-te de les coses simples...doncs mai estem sols.Gràcies per valorar el meu comentari d'ahir.

    Un joglar perdut al bosc

    ResponSuprimeix
  3. alegría5/5/09 22:06

    ai ai ai aiiiii

    Bueno, al menos cuando somatizamos, dejamos salir... De todas formas no deja de ser una putada y el mal trago hay que pasarlo.

    Ànim!

    ResponSuprimeix
  4. omrot, gràcies per entendre-ho. Tanmateix ha estat un mes i mig ple d'il·lusió, alegria i força... però alhora també somatitzem altres coses que no poden estar tan clares però que el nostre subconscient ja s'encarrega de fer sortir a la llum. En realitat som savis, només ens cal escoltar-nos.

    alegria, pues sí...

    joglar perdut al bosc, darrerament molta gent acaba aterrant a la huerta buscant altres coses... però ja està bé que us agradi i us hi quedeu ;) Primer de tot, gràcies per les petites gotes de saviesa que m'has deixat als llavis. Per altra banda, la teva fórmula de vida potser té a veure amb la dels 12 segons d'obscuritat... qui sap. Crec que em quedaré uns instants amb el descafeïnat, fins que em recompongui i un cop ho tingui clar hi posarem remei, amb cafeïna, sucre o el que calgui ;) Gràcies de nou per connectar la xarxa del bosc amb la de la huerta.

    ResponSuprimeix
  5. Virus o brebaje... depende con quién hables... Mishima tiene una canción referente a parte de lo que explico, pero solo parte. La primera estrofa de su canción Qui n'ha begut (Quién lo ha bebido):
    Quién lo ha bebido
    tendrá sed toda la vida.
    Quién lo ha dejado
    ya no soporta el paso de los días.
    Engancha más que la heroína
    y es tan eficaz... tan eficaz como la aspirina

    ResponSuprimeix