15 d’octubre 2009

Viratge esfilagarsat


Les roques pintades de boira ens observen,
i amb això
allarguem aquesta agra agonia
de cosir la realitat enlaire
amb puntades esfilagarsades.

Els ceps jauen al sol
mentre t'agomboles al balancí,
i els raigs suaus de la tarda
et dibuixen les pestanyes.

Ara tot ha virat,
no hi ets
i la nit em cobreix.


|CASTELLANO|


Viraje deshilachado

Las rocas pintadas de niebla nos observan,
mientras
alargamos esta agria agonía
de coser la realidad en el aire
con vespuntes deshilachados.

Los boletus están estirados al sol
cuando te balanceas en la mecedora,
y los rayos suaves de la tarde
trazan tus pestañas.

Ahora todo ha virado,
no estás
y la noche me cubre.


4 comentaris:

  1. Ostres q maco. Aixo em fa pensar...k un dia jo sabia escriure.

    ResponElimina
  2. També em fa pensar a mi que un dia sabia o creia que en sabia ;) Apa, només cal seguir experimentant i escrivint!

    ResponElimina
  3. Si, no està mal, a mi m'ha agradat.

    ResponElimina