12 de juny 2009

Entre branques fonedisses


Entre branques fonedisses

M'entortolligo,
entre les branques fonedisses
dels teus dits,
fins penjar-me
d'un darrer alè de mort.
Sé que disposes de la paraula
que em permetria,
a la barana dels teus dits,
fitar el mirall de l'horitzó
que mai no compartirem
i salpar d'aquest miratge,
                                 vida enllà.



Aquest poema participa al concurs de poesia A la barana dels teus dits convocat per Jesús M. Tibau al seu blog Tens un racó dalt del món.


10 comentaris:

  1. moltes gràcies pels teus versos. A veure si s'anima més gent a participar. El termini per a entrar al sorteig acaba el 15 de juny.

    ResponSuprimeix
  2. Que les baranes s'omplin de versos!!

    Moltes gràcies per proposar-lo i deixar-m'hi participar... tinc ganes de tenir el teu poemari entre els meus dits, amb o sense barana ;)

    ResponSuprimeix
  3. Me dolió ese horizonte, y este espejismo, tanto, como ese silencio que no quebraré.

    Bueno, una forma de decir me gustó. Suerte!! ;)

    ResponSuprimeix
  4. Muchas gracias, mikkonoss!! Cogí los primeros versos de un poema que ya tenía y no funcionaba mucho. Pensé que entre eso, la idea final que ya se veía reflejada en otro texto que dejé por aquí hace unos días y la frase necesaria para el concurso acabaría saliendo alguna cosa bonita. Esta vez no lo traduje, ¿cómo lo entendiste?

    ResponSuprimeix
  5. ¿En castellano? Mmm... algo así:

    Me enrrosco,
    entre las ramas fugaces de tus dedos,
    hasta colgarme de un último aliento de muerte.
    Sé que dispones de la palabra que me permitiría,
    en la baranda de tus dedos,
    mirar fijo el espejo del horizonte que nunca compartiremos
    y zarpar de este espejismo,
    vida allá.

    Es que más que entender, creo que lo "sentí" así...

    ResponSuprimeix
  6. Sí, efectivamente. Me llena de satisfacción que lo hayas podido sentir, y más de esta manera. En catalán para mi tiene unos matices sonoros especiales e incluso las palabras tienen como un significado extra, pero me encanta que los hayas podido entender y apreciar.
    Un beso de regalo!!

    ResponSuprimeix
  7. Si, no es pot traduir totalment fonedís, entortolligar, i penjar...
    Jo, només puc dir, que en la meva "hibridez" cultural, grec i català, són majoria.
    I que sempre seré aprenent.
    Un altre petó.

    ResponSuprimeix
  8. Aishhh... i ara m'escrius en català. Que no sé el perquè jo m'havia fet la idea que tu eres argentí i que estudiaves els grecs (no sé, cultura o filologia). Quina paranoia que m'havia fet, oi?
    Tots som aprenents i el fet de ser híbrids ens dóna riquesa perquè sabem de les particularitats i matisos d'allò que volem expressar, i intentem trobar la manera més adient de fer-ho.
    Petonarrrrrooo!!

    ResponSuprimeix
  9. M'encanta! Aquesta barreja de suggeridor i trist... Penso que he començat a llegir aquest poema, però que encara no l'he acabat. Hi hauré de tornar moltes vegades.

    A vegades anhelem horitzons als quals cap camí no porta. Abans que ens venci el son, al marge del camí hi construïm refugis.

    Petons

    ResponSuprimeix
  10. Torna-hi, torna-hi... t'he deixat uns quants dies per a que hi poguessis voletejar amb tranquil·litat. Els petits refugis sempre van bé però si no ens desvien massa del nostre camí. Els camins que ens porten a aquests horitzons que comentes els hem d'anar descobrint. Sí que és possible arribar-hi però no serà fàcil ni amb qualsevol companyia, hem de ser lliures de ment i de tantes altres coses. Daniel, moltes gràcies pels teus comentaris!

    ResponSuprimeix