Vols humits

L'Arlet estreny l'esponja entre les seves cames, qui sap si per no moure-les o per sincronitzar el zel. Aterra amb el pit sobre petits cuadrets blau celest i recupera el vol talment un dofí. A l'ampit s'allibera dels vidres d'aviador i dibuixa un somriure forçat en adonar-se que allò és tangible. Aquelles mirades sobre la tovallola, aquell esguard esperant la seva decisió de fer top-less, aquella migdiada d'alt voltatge, aquell aferrar-se com un coala amb ball de medusa, aquell frec fins l'esclat rígid i aquell petó robat d'humitat compartida ja eren part d'un somni esvaït a raó de gats reencarnats.




|CASTELLANO|

Vuelos húmedos

Arlet estrecha la esponja entre sus piernas, quién sabe si para no moverlas o para sincronizar el celo. Aterriza con sus pechos sobre pequeños cuadros azul celeste y recupera el vuelo como un delfín. En el alféizar se deshace de los cristales de aviador y dibuja una sonrisa forzada al darse cuenta que todo aquello es tangible. Aquellas miradas sobre la toalla, aquella mirada esperando su decisión de hacer top-less, aquella siesta de alto voltaje, aquel agarrarse como un koala con baile de medusa, aquel roce hasta la explosión rígida y aquel beso robado de humedad compartida ya eran parte de un sueño desvanecido a razón de gatos reencarnados.