08 de febrer 2012

Una llonganissa de pagès ho salva tot


Hi ha dies tan surrealistes com les baixes temperatures o com el somni amb el que et desvetlles entre punxades al cap. Matins impossibles que prediuen dies inservibles. Rumiar-se si sortir de l'iglú, aquella càmera d'aire calenta conreada durant tota la nit, i perdre'l, per enfrontar-se a una dutxa d'aigua temperada a dos graus. Sortir sense pensar-s'ho perquè les obligacions és el que tenen i potser avui serà un gran dia. Reciclar un medicament caducat i comprar-me'n de nou. Mig peu torçat en veure que les mini-palmeretes de xocolata s'han acabat, però com a mínim la xapata son capaces de llescar-la. I el dia comença a anar coix quan una bona rodada no serveix per a res, sí, perquè t'has oblidat el paper necessari per a poder fer el que has de fer, perquè sinó fas el que has de fer després no pots fer el que has de fer. Aleshores part del que venia després ja no té sentit, una pèrdua de temps. Però com a mínim cal viure uns minuts més per a poder adonar-se de la cara de circumstància que poses quan per la teva agenda electrònica et donen a canvi una crema de mans. Sí, en aquests temps que corren tornem al bescanvi. Nogensmenys, els matins impossibles poden ser una mica menys impossibles si et dones el caprici d'una bona llonganissa de pagès.

Si més no, sempre ens quedarà


7 comentaris:

  1. De pagès o del pagès?... Perdó, perdó, no m'he pogut resistir. :)

    ResponSuprimeix
  2. Contre, reviso mis suscripciones de podcast antes de acostarme y me encuentro con esto:
    http://downloads.bbc.co.uk/podcasts/worldservice/scia/scia_20120209-2032a.mp3

    Yo ya estoy hasta las narices de tanto frío, pero sé que no me queda otra que tener que pasar por el invierno.

    Por cierto, si te apetece longaniza y chorizo caseros, puedes pasarte a vaciar la mente y llenar el estómago algún mediodía cuando quieras. Después de las 7pm mejor un cacao calentito eh
    Mañana por la tarde mira hacia el este si puedes... aunque no creo que se vea tan grande como esta noche -y no me refiero a la estación espacial- ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sabía que comías en tu casa en los laborables.

      Esto de los rusos ha sido fascinante porque hace dos días dijeron que no sabían nada de ellos, que habían perdido el contacto y estaban preocupados. Y dos días más tarde resulta que no solo están vivos sino que han llegado al agua más antigua de la tierra y pasándoles la mano por la cara a los yankis. Que no me digan que eso no era una maniobra de distracción o de publicidad!!

      Suprimeix
  3. Uy no qué va... Lo de algún mediodía me refiero a fin de semana.

    ResponSuprimeix
  4. Tenint abastiments suficients per tot el cap de setmana, les ganes d'uns calçots i llonganissa de pagès van fer que sortís de la meva càmera d'aire calenta. Dos graus sota cero no van impedir una delicatessen de Diumenge a la meva càmera d'aire calent.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aishhhh...ja els he vist...Jo enguany no tindré calçotada. Però oi que val la pena a voltes sacrificar aquest iglú?
      Hi ha moments que aquestes visites semblen donar una glopada d'oxigen que certament necessitava per poder acabar el dia.

      Suprimeix