Vull fondre'm al llit

In My Heart by Wesley Bird

Jo ja no vull pensar

Jo ja no vull lluitar

Vull fondre'm amb al llit

I escoltar la pluja

Futur incert (Sanjosex)

La pena torna, ve per quedar-se i el pitjor de tot és que li vaig demanar cita. Les darreres setmanes he teixit paraules que semblaven esfumar-se a la dutxa. És un bon lloc per a barrejar-hi les llàgrimes, sembla com si no ploressis. A vegades penso que potser tothom se'n va a la dutxa a plorar i que les dessaladores en realitat el que fan es potabilitzar llàgrimes. Potser és una idea romàntica però que per un instant em permet deixar de sanglotar i fer que les meves neurones tornin a lloc. Una altra cosa que m'ho permet són els petits grans de sorra que se m'escolen a la sabata, per a mi no són roques sinó muntanyes que no tinc manera d'esmicolar. Però ja no trobo frases, jocs, idees, colors o imatges que siguin capaços de mantenir a ratlla la pena que em pesa. El cor sortint per la boca, una sageta que em forada del cor fins a l'estómac i un cap a punt d'esclatar. Tot el que m'havia treballat m'ha provocat una falsa sensació d'immunitat, una falsa maduresa que s'ha esfondrat amb tan sols un somriure. El cos que pesa, els braços a terra, les parpelles tan grosses que no permeten obrir uns ulls plens de records alleganyats. Demà em tornaré a enfonsar al meu llit...