La por és un glaç compacte de temperatura negativa infinita. Un bloc de gel tan blanc que és capaç de reflectir tota la llum per encegar-nos. Quina és la naturalesa d'aquesta immobilitat? La por. Poruga a allò desconegut, a voltes fins i tot a allò que previnc que s'acosta. Dèiem que l'home és on és per haver-se sobreposat a les seves pors, per haver-se adaptat a un medi que sempre el posa a prova. Al currículum no hi ha cap apartat on desar les pors, classificar-les, enllustrar-les. Sempre queden amagades entre els gestos tot intentant no sobresortir gaire; que no ens posin en evidencia. Sí, tinc por. Em tremolen les cames, fins i tot part de l'estómac d'una manera força elegant. Enlloc et donen punts per ésser humà, no és més que una falsedat arribada a l'extrem. Però tornem, em poso les ulleres, respiro fons i tanco, em capbusso en les pors volent que un dia em deixin ser una miqueta lliure. Potser aprendrem a viure juntes, li deixaré llibertat de ser-hi mentre no em glaci gaire. Li demanaré signar un pacte i que no es passi de la ratlla que sinó em glaçaré.
No hi havia a la glacera dos amants com nosaltres
capaços d'escorxar-se d'aquella manera.
La de cosas que no puedo hacer yo... y finalmente las hago. Bueno, la verdad es que debería cambiar el "puedo" por "debo", pero más de un "no puedo" he hecho.
ResponEliminaSí, sí, sí... pero reflexiono sobre ello. Pasan los años y además de acumular experiencias también se acumulan miedos. Pero lo jodido es que solo se quedan los paralizadores, no aquellos que te suben la adrenalina. Pasan lo años y pienso en ello, ya no bajo las laderas corriendo. El vértigo me paraliza.
EliminaOlvidé hablar del vértigo del miedo, quizás quede para una segunda parte.
ResponElimina