Diuen que la til·la

Diuen que la til·la té el seu efecte tranquil·lizador residint a la part més mucosa i densa de la seva infusió. Així que m'espero durant llargues jornades mirant de fit a fit aquella boseta fins que hi comença a acumular vida. El líquid marronós es torna dens i aconsegueixo que la paciència i quietud m'inundi per tot el cos. Arribar a l'èxtasi d'aquesta manera és el més gratificant.

|CASTELLANO|

Dicen que los efectos tranquilizantes de la tila residen en la parte más mucosa y densa de su infusión. Es por eso que me espero durante largas jornadas mirando fijamente aquella bolsita hasta que empieza a acumular vida. El líquido marronáceo se torna denso y consigo que la paciencia y quietud inunde todo mi cuerpo. Llegar al éxtasis de esta manera es de lo más gratificante.

No només paraules

Podíem parlar-nos en diversos idiomes.
Castellà, italià, anglès.
Sempre suspeníem en el de l'amor.

Me desnudó durante dos horas

Reflections by Industrial Lord & Mano

Javi y Carlos viajan juntos.

El primero con bastón telescópico.

El segundo con gafas de cristales naranjas de gran aumento.

Carlos se sienta delante mío y Javi a su lado izquierdo. Mientras este último sujeta los billetes en sus manos torcidas Carlos se cambia las gafas e intenta dormir.

Miro al exterior.

Todo me resulta tan nuevo.

Volviendo mi mirada al interior del vagón paso mi vista por la perdida de Javi. Reconozco que existe una mezcla entre curiosidad e incomodidad al observar esas pupilas que no te ven. Me miran, al menos eso me parece y provoca que rápidamente huya mi mirada hacia la ventana izquierda.

Quizás Javi me desnudó durante dos horas,

y tuve otra hora para vestirme de nuevo.

MD València - Monreal del Campo, 31.VII.09

Val la pena

Segona jornada inútil, no val la pena treure's la roba ni prendre l'escalfor generada. Sobrevoles amb la mirada la gentada i la muntanya tèxtil.

...bé, potser sí. Val la pena per una joia prehistòrica de llana d'en sáez merino a 5€.

10.I.2010

Her first white hair

Her first white hair by PhD Comics

No se oye nada

No se oye nada - una de las veces que más cercana al silencio he estado. El viento contra la chopera la hace hablar con esa delicadeza que gira sus hojas de terciopelo blanco. Entones una águila ha empezado a sobrevolar el cielo con esa danza de círculos entrelazados oteando un pueblo anestesiado por las horas del sol encaramado. No he debido ser suficientemente apetecible para ella, así que me dirijo hacia la casa para ver qué hay para comer.

en la era, 2.VIII.09

New year... new moleskine by AlegriaDeLaHuerta

En les darreries d'aquest 2009 que poc a poc esgota les darreres llums sento les tecles d'un Satie que es remou al fons de l'estança. Un any que ha estat ple de molts moments i buit de tants d'altres, perquè fins i tot allò que no passa forma part de la realitat. El silenci entre cadascuna de les notes, ara blanques ara negres, va fonent-se entre aquests records que capturats m'alimenten i que a mesura que passen els segons, les hores, les setmanes i els anys es van engreixant. En uns instants estarem en una altra dècada , la veig amb una llum especial a parts iguals intensa i boirosa. Testimonis de tot allò que es crea i es destrueix al nostre voltant en la simfonia d'una vida que contínuament crea versions de nosaltres mateixos. Marquem un tempo més o menys marcat però cada cop hi ha més instruments a l'escenari i més espectadors a la platea, en aquest cas no hi ha balconades.

[...]jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.

Raimon

29.XII.09